Els partits no passen pel seu millor moment a Espanya. Els líders polítics solen lamentar-se de les opinions severes de la ciutadania, que sosté que els partits actuen davant tot en profit dels seus interessos. Naturalment, existeix sempre el risc de pujar de categoria els irregulars comportaments d'alguns dels seus representants. Però així i tot, en poc contribueix a netejar prejudicis el polítics que no són apartats o expulsats per estar embolicats en corrupteles. Caldrà veure si l'escassa credibilitat dels partits té alguna repercussió en els nivells de participació electoral en les municipals del pròxim dia 27 i en les generals de març de 2008. Resulta decepcionant i reprobable que desenes de càrrecs públics implicats en causes judicials siguin candidats del PP o del PSOE en els comicis d'aquest mes. També es donen casos en altres grups com Coalició Canària. De gens han servit les bones intencions anunciades o l'elaboració de suposats codis de conducta interns. El fet és que polítics acusats de tràfic d'influències, suborn, prevaricació, frau fiscal, malversació de fons, delictes ecològics o assetjaments morals apareixen de nou en les llistes de vot.
, li va dir en el seu dia Francisco Hernando, Paco el Pocero, promotor de l'aberrant megaprojecte d'habitatges que s'aixeca a Seseña, amb el consentiment de populars i antics socialistes, al regidor d'IU d'aquesta localitat toledana per la seva oposició a la idea.
La frase il·lustra la fràgil línia sobre la qual es mouen els servidors públics a Espanya, temptats pels diners. En aquesta llista de candidats sota sospita és el PP qui sobresurt, però això en gens justifica l'actuació del PSOE, que sosté que la major part dels seus casos d'irregularitats estan lligats a errors administratius. La tesi dels populars és que els candidats que repeteixen en les seves llistes per als comicis del dia 27 tenen dret a la presumpció d'innocència: només si fossin finalment condemnats judicialment o si hi hagués proves molt evidents, subratlla el partit de Rajoy, serien eliminats. Amb aquesta explicació, i a causa de la lentitud de la justícia, no pocs d'aquests càrrecs podrien continuar exercint la seva funció sense problemes malgrat l'escàndol social que desperten les seves conductes. Vegi's com exemple el cas del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que va com nombre tres del PP per aquesta ciutat. Els partits són molt lliures de comportar-se així, però el votant hauria de castigar-los en les urnes per a fer-los comprendre que no poden sortir-se'n amb la seva. Editorial de El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada