L'Ajuntament de Castelló, governat pel Partit Popular, ha permès l'empadronament en la seu castellonenca de Càrites Diocesana (pertanyent al Bisbat) de 117 romanesos que han utilitzat aquesta mateixa adreça per a sol·licitar el dret a vot en les eleccions municipals del 27 de maig, segons publica avui el Mercantil Valencià.
Aquesta situació implica que, gràcies a un empadronament massiu en un únic domicili i al vist-i-plau del Govern local, més d'un centenar de persones que no resideixen realment en l'esmentat edifici han estat inscrits en el cens electoral de la capital de la Plana. Les condicions de la seu de Càrites Diocesana, que únicament és un centre d'assessorament sense cap tipus de residència o habitatges, impossibilita que els 117 votants esmentats resideixin realment en eixa adreça.
A més, al marge d'aquest empadronament, es desconeix si existeix cap document que demostri la residència d'aquestes persones a Castelló. La sortida a la llum pública d'aquesta circumstància obre un capítol més de dues polèmiques que han copat de forma paral·lela l'actualitat de les últimes setmanes: la suposada carrera per l'obtenció del vot romanès i les denúncies atribuïdes al PP pel suposat empadronament d'habitants ficticis en el cens electoral de diverses localitats de Castelló. La gravetat de les suposades alteracions del cens electoral i una possible adulteració dels comicis municipals de maig ha motivat que alguns d'aquests casos hagin estat fins i tot duts davant la Fiscalia. Els empadronaments constitueixen un requisit ineludible per a l'accés al dret a vot i, en el cas de la capital de la Plana, el govern del Partit Popular dirigit per Alberto Fabra és el responsable de certificar la veracitat de les inscripcions. De fet, les autoritats municipals són responsables d'exercir el control del padró de cara a impedir possibles malversacions en el llistat de ciutadans castellonencs. No obstant això, a data d'avui, el govern local no ha qüestionat la validesa de l'empadronament segons el qual 117 persones de nacionalitat romanesa conviurien en la mateixa adreça. A mitja tarda d'ahir, un redactor d'aquest diari es va traslladar a la seu de Càrites Diocesana de Castelló a fi de preguntar per algun dels 117 habitants que suposadament resideixen simultàniament en el mateix domicili. Malgrat el gran nombre de persones registrades de forma oficial, no hi havia ningú per a respondre al timbre. Del Mercantil
L'escàndol dels vicepresidents de Castelló en video
ResponElimina