26/2/07
El Govern prepara un pla nacional de residus que durarà fins a 2015
El Govern ha dissenyat un Pla Nacional Integrat de Residus que s'estendrà fins a 2015 i que inclou tretze plans específics per a regular el tractament que han de tenir els residus, des dels urbans o els perillosos fins als pneumàtics, els vehicles o els llots de les depuradores.
Els responsables del Ministeri de Medi ambient presentaran el Pla a les comunitats autònomes en la Conferència Sectorial que se celebrarà a Sevilla el pròxim dilluns.
El document elaborat pel Govern analitza quin és la situació actual després dels successius plans que s'han posat en marxa durant els últims anys i els objectius que es pretenen aconseguir en cadascun dels sectors específics.
El pla marca com principi bàsic i prioritari el de la prevenció, i advoca a més per la reutilització i la valorització dels residus, tant en el reciclatge com en possibles usos energètics de determinats residus.
El Ministeri detalla en el pla els objectius que es volen aconseguir amb els residus urbans, amb els residus perillosos, amb els vehicles fora d'ús, els llots de les depuradores, els residus procedents de la construcció i l'enderroc, o amb les piles i els acumuladors usats.
Incorpora a més mesures que afecten a aparells elèctrics i electrodomèstics, als plàstics d'ús agrari, als residus industrials no perillosos o als procedents de sòls contaminats.
El Ministeri de Medi ambient reconeix en el text que va a sotmetre a debat en la Conferència Sectorial que els plans que s'han posat en marxa durant els últims anys han propiciat un 'notable avanç', però adverteix que hi ha encara 'evidents clarsfoscos' en alguns aspectes.
Entre els aspectes mejorables, cita la recollida selectiva de residus biodegradables, a causa de la 'excel·lent' aplicació que poden tenir per a millorar la qualitat del sòl, i l'oposició social que existeix a la construcció d'infraestructures per al tractament de residus.
Assenyala a més el document del Ministeri el problema dels sòls contaminats a Espanya, i adverteix que encara no estan cuantificats amb precisió.
EL GOVERN CENTRAL RECONEIX A ISAURA NAVARRO ANOMALIES EN EL PAI MUNDO ILUSIÓN
La CHX afirma que el PAI no té resolt el subministrament d’aigua, que ascendeix només en el terme de Cabanes a 18.686.000 m3 .
La pregunta formulada en novembre de 2006, per la diputada al Congrés per Esquerra Unida-l’Entesa, Isaura Navarro, sobre les anomalies trobades en el PAI Mundo Ilusión ( termes municipals de Cabanes i Orpesa), així com les sol·licituds proposades i requeriments d’informació als ajuntament afectats, ha estat resposta pel govern.
La pregunta formulada en novembre de 2006, per la diputada al Congrés per Esquerra Unida-l’Entesa, Isaura Navarro, sobre les anomalies trobades en el PAI Mundo Ilusión ( termes municipals de Cabanes i Orpesa), així com les sol·licituds proposades i requeriments d’informació als ajuntament afectats, ha estat resposta pel govern.
En la resposta, per exemple, es pot observar com no va ser fins el 14 de juliol del 2006 quan l’ajuntament de Cabanes va remetre el PAI Mundo Ilusión als organismes competents en dictaminar, entre ells la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tenint en compte que el PAI va estar aprovat en agost del 2005, no s’entén perquè va romandre quasi un any en els caixons municipals, i per contra, siguen ara els ajuntaments qui demanen presses a l’administració, quan ells va ser qui van paralitzar durant molt de temps aquest PAI.
El Govern reconeix anomalies grosses en el domini públic hidràulic dels llits dels barrancs de la Font del Campello, Xinxilla, del Diable i sobre tot en la manca d’acreditació de la disponibilitat de recursos hídrics; només en Cabanes, es necessitaran 18.686.000 m3 de litre d’aigua a l’any, quan ara només es poden acreditar la disponibilitat de 342.000 m3, això sense sumar els tants altres milions de m3 que puga necessitar Orpesa.
La falta de documentació és total en molts aspectes, com es veu en la resposta; Orpesa no aporta cap per justificar l’estimació de l’increment de la demanda general, no s’aporten estudis d’incidències en el règim de corrents, ni el necessari estudi de concreció del risc d’inundacions ( tot i estar en part afectats pel PATRICOVA). Per eixe motiu, s’ha ratificat que és insuficient la documentació per poder emetre informe per part de la CHX.
La disponibilitat de recursos hídrics no disposa de drets d’aprofitament, i en alguns casos ni s’ha solicitat el mateix pel promotor En conseqüència, en aquest moment, no està acredita la disponibilitat d’aigua per al PAI Marina d’OR Golf Cabanes-Oropesa ( Mundo Ilusion).
Per eixe motiu, la diputada d’EU ha afirmat que “ aquest PAI de quasi 20 milions de metres quadrats va ser adjudicat de manera sospitosa, ja que han hagut de dedicar quasi un any de treball en l’ombra imaginem per arreglar els desori del projecte originari que és el que PP i PSOE van donar a Marina d’Or. Ara, tot i els tràmits, ni l’empresa ni els ajuntaments de Cabanes i Orpesa estan aportant la documentació necessària, i en lloc de complir les seus obligacions, volen donar presses a l’administració autonòmica quan són precisament ells els que estan empantanant tot el procés”
Isaura Navarro ha refermat la crítica al model urbanístic que suposa Mundo Ilusión, “ desenvolupar en un sol PAI 20 milions de metres quadrats, aplicant el model coent i insostenible de Marina d’Or, du i durà molts problemes que farà que durant anys es perga en el temps en una tramitació plena d’errors pel propi mal fer d’ajuntaments i empresa. Que ara vulgen donar presses, quan són els primers que no compleixen en el que els requereixen, demostra que tot són nervis pels canvi de govern municipal i autonòmic
21/2/07
Més irregularitats en l'abocador RTP de Fanzara i encara no es publica el que va prometre el conseller
La Plataforma Abocador de Substàncies Perilloses No de Fanzara ha denunciat a l'ajuntament davant el Síndic de Comptes, Rafael Vicente, perquè investigui noves irregularitats en la venda de dues finques públiques, afectes a usos agraris, a l'empresa promotora de l'abocador Ecocat. Una operació «anòmala que pot afectar a la pròpia validesa de la subhasta i la seva adjudicació al disposar el consistori d'un immoble sense capacitat per a això».
Les parcel·les es troben dintre del Baladrar on es volia construir l'abocador de residus tòxics i perillosos. Per això demanen la urgent intervenció del Síndic de Comptes a fi de que paralitzi la venda d'aquest patrimoni per l'alcalde, José Centelles.
Les parcel·les es troben dintre del Baladrar on es volia construir l'abocador de residus tòxics i perillosos. Per això demanen la urgent intervenció del Síndic de Comptes a fi de que paralitzi la venda d'aquest patrimoni per l'alcalde, José Centelles.
Aquesta és una més, apunten, de les irregularitats comeses pel consistori de Fanzara en la tramitació de la modificació puntual del pla general d'ordenació urbana (PGOU) en la zona del Baladrar on es volia construir per Ecocat l'abocador de residus perillosos i tòxics. Afirma el col·lectiu cívic que el consistori va subhastar públicament dues finques cedides de la Càmera Agrària Local i l'únic comprador va ser la promotora de l'abocador que ha generat la repulsa majoritària en la localitat.
Els portaveus del moviment ciutadà demanen la intervenció del síndic perquè els terrenys que va adquirir Ecocat anaven a ser usats per a situar les instal·lacions de l'abocador, quan el Decret 36/1993 del Govern Valencià estableix «l'obligatorietat de destinar-los a fins d'interès general agrari». Per això, afirmen, que el consistori va cometre una irregularitat que ha de ser corregida ara.
Mantenen que l'ajuntament governat pel PP va demanar a la Conselleria d'Agricultura i Pesca la desafectación per a, seguidament, «vendre la finca rústica en subhasta pública» a la qual només va concórrer Ecocat.
Mentre, el moviment ciutadà segueix rebutjant la construcció d'un abocador, sigui del tipus que sigui, en la localitat i menys, afegeixen, dintre de la zona d'esmorteïment d'impactes del parc natural de la Serra d'Espadà. Per aquest motiu esperen que les afirmacions del conseller de Territori en el ple de les Corts celebrat la passada setmana en Burriana dient que s'arxivava el projecte es converteixin en realitat amb la publicació l'el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). Del Mercantil.
Cabanes. Continua l'escàndol dels empadronaments massius del PP
L’alcalde de Cabanes, Artemio Siurana , tres nebots seus, i dos dirigents del PP local han empadronat en els seus domicilis a un total de 39 persones, quasi totes ells provinents de la Vall d’Uixó, majors d’edat, que no tenen cap tipus de vinculació amb el poble, tot això dies abans de que es tancara el cens electoral per poder votar en les properes eleccions municipals.Esquerra Unida ha estat qui ha descobert aquesta operació, i qui l’ha feta pública, i la resposta de l’alcalde és que la gent s’empadrona en Cabanes perquè els impostos són més baixos . Estem davant d’una cacicada sense precedents: una actuació que demostra que l’alcalde i la seua família no tenen cap tipus d’escrúpols per mantenir-se en el poder, encara que siga d’aquesta manera, poc més que robant la voluntat popular de Cabanes.
I és que fa poc més de dos mesos, el PP va fer una enquesta telefònica a esta localitat de la Plana Alta, i no s’han atrevit a fer públic els resultats, dels quals perden la majoria absoluta gràcies a una espectacular pujada d’Esquerra Unida. Nerviosos com s’han trobat, han perdut els papers, i han optat per la il·legalitat.La gent de Cabanes no es mereix que se’ls tracte d’aquesta manera; si l’alcalde i la seua família són capaços d’embrutar-se per 39 vots, és perquè no els ixen els comptes, i perquè han perdut la vergonya i creuen que tot val. Per això creiem que aquesta és la gota que fa sobreeixir el got; açò ha de remoure la consciència de la gent que fins ara no votava, o que li donava igual una opció que un altra, és el moment de dir prou als estafadors, a qui han pretès aplicar el “pucherazo” i robar la voluntat del poble, a qui ha perdut l’ètic i la dignitat política, fem fora a aquest desperdici de gent, i això només és possible donar-li més força encara a la única oposició que han tingut; Esquerra Unida
Carles Mulet
Regidor d’EU a Cabanes
Cullerot del PP a Cabanes
Mulet denuncia una trama organitzada pel PP provincial per aplicar la pràctica colpista a ajuntaments estratègics de les comarques de Castelló
El regidor d’Esquerra Unida a Cabanes, i candidat autonòmic de la formació, Carles Mulet, ha afirmat avui que la resposta donada ahir per l’alcalde del municipi, Artemio Siurana, justificant l’empadronament de 39 persones en el seu domicili, en el de tres nebots seus, i de dos dirigents del PP local, és insuficient i corrobora totalment la seua denúncia.
Mulet ha fet púbic avui els llistats de cognoms dels empadronats, on es dóna la circumstància de que tots són majors d’edat i per tant amb dret a vot, la immensa majoria provinents de la Vall d’Uixó, i tot amb cognoms totalment estranys al poble. “ Tots els empadronaments han estat fets amb un mateix formulari en ordinador; quan hom empadrona a gent al poble ho pot fer per mitjà de contractes d’arrendament, escriptures de compra venta, rebuts, i el PP ha optat per repetir el mateix paper,i sobta veure que la lletra que ha omplit aquestes 39 altes és la mateixa, l’estructura de la petició idèntica.
El regidor d’Esquerra Unida a Cabanes, i candidat autonòmic de la formació, Carles Mulet, ha afirmat avui que la resposta donada ahir per l’alcalde del municipi, Artemio Siurana, justificant l’empadronament de 39 persones en el seu domicili, en el de tres nebots seus, i de dos dirigents del PP local, és insuficient i corrobora totalment la seua denúncia.
Mulet ha fet púbic avui els llistats de cognoms dels empadronats, on es dóna la circumstància de que tots són majors d’edat i per tant amb dret a vot, la immensa majoria provinents de la Vall d’Uixó, i tot amb cognoms totalment estranys al poble. “ Tots els empadronaments han estat fets amb un mateix formulari en ordinador; quan hom empadrona a gent al poble ho pot fer per mitjà de contractes d’arrendament, escriptures de compra venta, rebuts, i el PP ha optat per repetir el mateix paper,i sobta veure que la lletra que ha omplit aquestes 39 altes és la mateixa, l’estructura de la petició idèntica.
En el propi domicili de l’alcalde, Artemio Siurana, s’ha inscrit dos persones, en casa de Maria Pilar Herrasti, destacada militant del PP, 8 persones quasi totes amb els cognoms Talamantes i Segarra, en casa del nebot de l’alcalde, Luís Siurana, 4 persones, en casa d’Alberto Martí, empresari principal dirigent del PP de Cabanes, 7 altes en
el padró en una sola inscripció, i 4 més en una següent ( les 11 en data 30 de setembre, però en alta efectiva a finals de desembre), en casa de la neboda de l’alcalde Ana Mª Muñoz Siurana, 8 empadronaments repartits en dos fulls d’inscripció, i en casa de Victor Siurana, l’altre nebot de l’alcalde, 6 més.
Per al dirigent ecosocialista “ cap d’aquestes 39 persones treballen a Cabanes, ni tenen cap vincle amb el municipi, imaginem que la única relació que tindran amb la família de l’alcalde serà la del carnet del PP,perquè ni en els cognoms coincideixen. És intolerable el que el PP pretén fer, i sobre tot que la única defensa d’aquest greu atemptat siga argumentar que és una tàctica de precampanya d’EU. Afortunadament si davant dels tribunals és la única argumentació que té, li caurà el pèl a ell i als seus nebots”
Carles Mulet ha afirmat que segurament, el formulari emprat a Cabanes se vorà en altres municipis de la província, i afirma que es tracta d’una trama organitzada pel PP provincial per controlar menuts municipis estratègics “ fem una crida a regidors i alcaldes que no siguen del PP, a que miren en lupa els censos dels seus poble, ja que possiblement les sorpreses seran majúscules. De moment, ja és curiós analitzar com el PP dóna per perduda l’alcaldia de la Vall d’Uixó, al promoure la fugida de votats seus cap a altres municipis, caldria que la candidata local del PP s’assabentara de com estan jugant amb ella per cremar-la”
El regidor d’EU ha demanat públicament al Subdelegat del Govern, Juan Maria Calles, òbriga una investigació policial en el cas de Cabanes, i els demés que han aparegut o aniran apareixent
el padró en una sola inscripció, i 4 més en una següent ( les 11 en data 30 de setembre, però en alta efectiva a finals de desembre), en casa de la neboda de l’alcalde Ana Mª Muñoz Siurana, 8 empadronaments repartits en dos fulls d’inscripció, i en casa de Victor Siurana, l’altre nebot de l’alcalde, 6 més.Per al dirigent ecosocialista “ cap d’aquestes 39 persones treballen a Cabanes, ni tenen cap vincle amb el municipi, imaginem que la única relació que tindran amb la família de l’alcalde serà la del carnet del PP,perquè ni en els cognoms coincideixen. És intolerable el que el PP pretén fer, i sobre tot que la única defensa d’aquest greu atemptat siga argumentar que és una tàctica de precampanya d’EU. Afortunadament si davant dels tribunals és la única argumentació que té, li caurà el pèl a ell i als seus nebots”
Carles Mulet ha afirmat que segurament, el formulari emprat a Cabanes se vorà en altres municipis de la província, i afirma que es tracta d’una trama organitzada pel PP provincial per controlar menuts municipis estratègics “ fem una crida a regidors i alcaldes que no siguen del PP, a que miren en lupa els censos dels seus poble, ja que possiblement les sorpreses seran majúscules. De moment, ja és curiós analitzar com el PP dóna per perduda l’alcaldia de la Vall d’Uixó, al promoure la fugida de votats seus cap a altres municipis, caldria que la candidata local del PP s’assabentara de com estan jugant amb ella per cremar-la”
El regidor d’EU ha demanat públicament al Subdelegat del Govern, Juan Maria Calles, òbriga una investigació policial en el cas de Cabanes, i els demés que han aparegut o aniran apareixent
16/2/07
Manifestacions en defensa del territori
Amics, amigues, col·lectius, plataformes i entitats cíviques per la defensa i protecció del territori, el medi, el patrimoni cultural, la participació ciutadana i la vivenda per a tothom.
Les assemblees de "Compromís pel Territori" a València, Castelló de la Plana i Alacant, han decidit de realitzar mobilitzacions ciutadanes consistents en una MANIFESTACIÓ a cadascuna de les tres ciutats, i en la mateixa jornada, amb l'objectiu d'expressar de forma conjunta, i arreu del País Valencià, l'exigència d'aturar l'actual procés de degradació del territori i dels seus recursos.
Les assemblees de "Compromís pel Territori" a València, Castelló de la Plana i Alacant, han decidit de realitzar mobilitzacions ciutadanes consistents en una MANIFESTACIÓ a cadascuna de les tres ciutats, i en la mateixa jornada, amb l'objectiu d'expressar de forma conjunta, i arreu del País Valencià, l'exigència d'aturar l'actual procés de degradació del territori i dels seus recursos.
Si en la massiva manifestació del 3 de juny del 2006 a València, ciutadans i ciutadanes arribats de tot el País ja expressaren aquesta exigència, sense que cap de les reivindicacions haja estat escoltada, ara es tracta de què, a les portes de les eleccions municipals i autonòmiques, els aspirants a governar la Generalitat i els nostres Ajuntaments tinguen present la veu de la ciutadania que demana
PARAR PER A PENSAR:
Aturar els projectes urbanístics i d'infrastructures insostenibles actualment en tràmit.
Aturar la dinàmica econòmica basada en la construcció irracional i en l'especulació amb el sòl.
Aturar la ideologia de l'enriquiment immediat a costa de la terra i de la cultura.
Per a elaborar un model territorial basat en una nova cultura del sòl, l'aigua, l'energia i els recursos.
Per a elaborar una nova legislació urbanística i territorial que frene l'especulació, prime la iniciativa i el control públics, i garantesca efectivament la protecció del medi, la salut humana, el patrimoni cultural i el dret a l'habitatge.
Per a garantir la participació ciutadana de forma preceptiva en tot projecte des del mateix inici.
Amics, amigues, des de "COMPROMÍS PEL TERRITORI" vos convidem a participar en aquesta campanya a cadascuna de les vostres ciutats i comarques, per tal de garantir el màxim de participació en una jornada que ha de constituir un èxit de la ciutadania i una garantia de futur per al territori.
ALBIOL ACUSA AL PP DE MENTIR I MANIPULAR AMB ELS ABOCADORS I INCINERADORES
EU afirmat que amb la paralització de l’abocador Fanzara, els dirigents del PP haurien de demanar disculpes a la població.
Després que ahir el Conseller de Territori responguera a la pregunta del diputat autonòmic d’Esquerra Unida, Ramon Cardona, que es donava per feta la paralització definitiva del projecte d’abocador de Fanzara, avui, la candidata autonòmica d’aquesta formació, Marina Albiol, ha afirmat que el PP s’ha dedicat a mentir i manipular durant tot aquest temps en els projectes d’abocadors i incineradores.
Després que ahir el Conseller de Territori responguera a la pregunta del diputat autonòmic d’Esquerra Unida, Ramon Cardona, que es donava per feta la paralització definitiva del projecte d’abocador de Fanzara, avui, la candidata autonòmica d’aquesta formació, Marina Albiol, ha afirmat que el PP s’ha dedicat a mentir i manipular durant tot aquest temps en els projectes d’abocadors i incineradores.
Albiol ha recordat com els dirigents provincials del PP, en especial el vicepresident de la Diputació, Vicent Aparici, s’han dedicat a criminalitzar, atacar i insultar als moviments ciutadans que s’oposaven a aquests projectes, i com després, gràcies a la pressió social, el propi Consell es dedica a paralitzar aquests projectes, reconeixent que els arguments tècnics que movien a la ciutadania eren certs “ per tant, el mínim que haria de fer el PP; és demanar disculpes per tot el que han fet passar a la gent que s’ha mogut. En la resposta d’ahir del Conseller que reconeixia l’afecció a la Serra d’Espadà i als aqüífers, deixa a Aparici i resta de palmeros de Fabra totalment destapats com a mentiders i manipuladors”
La candidata d’esquerres, ha remarcat que les previsions dels dirigents del PP de fomentar negocis privats amb l’especulació a base de residus, ha hagut d’anar paralitzant-se per, a més de ser un opció totalment equivocada del tractament, per unes ubicacions pensades només en criteris clientelistes, que acabaven ser la pitjor de les possibles tries. “ Per sort, una resposta ciutadana sense precedents ha pogut atemorir les pretensions il·lícites dels conservadors, que veuen com l’època del tot val està aplegant al seu fi, i per això vorem en els propers dies esclatar l’escàndol de l’inflament artificial dels censos electorals en molts pobles on es preveu que van a pagar molt car el haver estafat a la població amb tot aquest enrenou
Albiol ha demana, que per superar la crisi que aquesta política irresponsable del PP ha dut, calen mesures com ara recuperar el màxim de materials dels residus per tal de reciclar-los i rebaixar, d'aquesta manera, la pressió sobre les matèries primeres. Reduir l'impacte ambiental del residu que no es pot aprofitar i que s'envia a tractaments finalistes: dipòsits controlats o incineradores.
Una Llei protegirà les oliveres monumentals de Catalunya aquest 2007
De La Veu de l´Ebre.
El director dels serveis territorials d´Agricultura, Antoni Espanya, ha assegurat que durant aquest 2007 entrarà en vigor la llei que ha de protegir les oliveres monumentals. Espanya ha recordat que la protecció d´aquests arbres es basarà en un criteri de mesura de perímetres. ´El 95% del tràfic d´oliveres que hi ha en aquests moments són arbres que no entrarien dins dels paràmetres de protecció de la llei que estem impulsant´, ha deixat clar el responsable d´Agricultura.
Davant la impossibilitat de gestionar un patrimoni de milers d´arbres de moltes varietats de dimensions importants, Agricultura ha fixat uns criteris pels quals es protegirà l´olivera. Concretament, els perímetres de protecció són de quatre metres de diàmetre per les varietats farga i borda, i de tres metres per la resta de varietats. Aquests límits fixen en un miler els arbres que podran ser protegits. ´Una xifra raonable per ser gestionada´, ha manifestat Espanya. El dirigent socialista ha respost així a la denúncia que va fer el grup ecologista Gepec, davant l´arrencada de 92 oliveres, suposadament monumentals, a dues parcel·les del terme d´Ulldecona. Segons ha detallat Espanya, des dels serveis territorials d´Agricultura es va enviar uns tècnics a fer una inspecció i mesurar els perímetres dels arbres que es volen traslladar a un viver per comercialitzar-los. Del prop d´un centenar d´oliveres, només una seria susceptible de ser protegida si hagués entrat en vigor la llei que el Departament impulsa. En aquest sentit, Agricultura està esperant el resultat de les gestions que està duent a terme l´alcaldessa d´Ulldecona, Núria Ventura, per evitar que aquest exemplar d´olivera monumental surta del municipi. Amb això, Espanya ha reconegut que hi ha un important comerç d´olivers al territori. ´L´objectiu serà ajudar als propietaris a crear un tipus d´ús públic a les seues finques per tal que puguen gaudir d´un retorn econòmic pel fet de mantindre els arbres´, ha explicat Espanya.
15/2/07
Nou èxit de la mobilització social: «Paralitzat l'abocador de residus industrials de Fanzara»
Cardona felicita a la mobilització ciutadana per haver aconseguit aturar el projecte.En la pregunta en Ple formulada pel diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds- l’Entesa, Ramon Cardona, al conseller de Territori, aquest ha aconseguit que per fi prometa que durant el que queda de setmana, la Conselleria publicarà un decret en el qual es donarà per paralitzat definitivament el projecte de l’abocador de Fanzara.
Després de l’argumentació de Cardona, la resposta de Gonzalez Pons no ha deixat cap dubte sobre la interrupció absoluta d’aquest projecte; la qual es farà oficial en dies “ nosaltres anem a estar controlant per què aquesta promesa siga efectiva, i de que l’expedient es clausure per a sempre”.
D’ahí s’entén, que de voler reiniciar el projecte després d’eleccions, s’hauria de començar de zero tota la tramitació, ja que el propi Conseller ha reconegut explícitament totes les greus errades, i l’enorme afecció de l’abocador en el paratge triat “ estem molt satisfets del resultat, considerem que estem davant un nou èxit de la mobilització ciutadana, dels esforços de molta gent, dels informes tècnics que han aconseguit que desmontaren les intecions del PP. La gent torna a veure com amb la mobilització social es poden aconseguir canviar moltes coses, i que la resignació no porta enlloc”
El diputat ecosocialista ha remarcat des de la Conselleria s’ha reconegut com tots aquells aspectes que tenien a veure amb la contaminació dels aquífers, i l’impacte en el PORN ( Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Serra d’Espadà, que entrava en contradicció directa amb el PGOU de Fanzara, que eren un dels principals arguments de la Plataforma Contra l’Abocadors, eren totalment certs, i desautoritza i deixa en evidència als dirigents del PP que venien negant-ho i atacant a la Plataforma.
Cardona ha recordat com ha estat la lluita social ha aconseguit aturar els projectes d’especulació amb els residus impulsats pel PP “ primer van ser les incineradores de Vall d’Alba i Villahermosa, ara l’abocador de Fanzara, i esperem que desplaçant al PP dels ajuntaments, els projectes semi empantanats de les Coves, Salzadella i Sant Rafel queden també fora de joc”.
Descobreixen que la Conselleria té interesos en l'empresa promotora de l'abocador RTP de Fanzara
La Plataforma antiabocador de Residus Tòxics i Perillosos de Fanzara denuncia que la Conselleria de Territori té una participació en l'empresa promotora de l'abocador. Convertint-se així, i en virtut d'un acord de juny de 2005, «en jutge i part» al tenir en les seves mans la possibilitat d'autoritzar la construcció en la zona d'esmorteïment d'impactes del parc natural de la Serra d'Espadà.
Des de la conselleria s'ha reconegut que aquesta té «una petita participació, a través de Vaersa -empresa pública per a la valorización dels recursos-, en l'empresa» que anava a gestionar la instal·lació mediambiental. Això si, les mateixes fonts van recalcar que «la tramitació del projecte ha seguit els mateixos passos que qualsevol que presenti una empresa privada». Al punt, recalquen, que «es va formular una declaració d'impacte ambiental (DIA) negativa?». Malgrat això, l'empresa promotora ha revisat el projecte i va anunciar fa unes setmanes que no abandona la iniciativa.
La plataforma va apuntar que Ecocat, impulsora del projecte, i Vaersa van signar al juny de 2005 un «acord d'intencions» per a crear Baladrar, SA per a promoure la planta per a tractar residus perillosos.
Destaca aquest col·lectiu que Vaersa és una empresa pública al front de la qual està el conseller de Territori, Esteban González Pons, i en el seu consell d'administració participen el subsecretario de la conselleria, Ramón Doménech, de qui depèn el servei d'avaluació d'impacte ambiental, i el director general de Qualitat, Jorge Lamparero, amb competències per a concedir l'autorització ambiental integrada amb la qual s'assoleixen, apunten, totes les llicències per al projecte.
A més, recalquen que la presència de Lamparero evidència que va mentir quan al maig de 2006, un any després de l'acord, Ecocat-Vaersa, afirmant que «els abocadors industrials de Castelló són iniciatives privades». També censura que el conseller, com responsable de vetllar per la protecció dels espais naturals «resulta ara promotor d'un projecte que va a suposar la instal·lació d'un abocador de residus tòxics i perillosos en una zona protegida com l'Espadà».
Un cas similar va ser la promotora de la fallida incineradora de la Vall d'Alba en la qual Vaersa participava al costat d'una empresa del grup Lubasa.
Des de la conselleria s'ha reconegut que aquesta té «una petita participació, a través de Vaersa -empresa pública per a la valorización dels recursos-, en l'empresa» que anava a gestionar la instal·lació mediambiental. Això si, les mateixes fonts van recalcar que «la tramitació del projecte ha seguit els mateixos passos que qualsevol que presenti una empresa privada». Al punt, recalquen, que «es va formular una declaració d'impacte ambiental (DIA) negativa?». Malgrat això, l'empresa promotora ha revisat el projecte i va anunciar fa unes setmanes que no abandona la iniciativa.
La plataforma va apuntar que Ecocat, impulsora del projecte, i Vaersa van signar al juny de 2005 un «acord d'intencions» per a crear Baladrar, SA per a promoure la planta per a tractar residus perillosos.
Destaca aquest col·lectiu que Vaersa és una empresa pública al front de la qual està el conseller de Territori, Esteban González Pons, i en el seu consell d'administració participen el subsecretario de la conselleria, Ramón Doménech, de qui depèn el servei d'avaluació d'impacte ambiental, i el director general de Qualitat, Jorge Lamparero, amb competències per a concedir l'autorització ambiental integrada amb la qual s'assoleixen, apunten, totes les llicències per al projecte.
A més, recalquen que la presència de Lamparero evidència que va mentir quan al maig de 2006, un any després de l'acord, Ecocat-Vaersa, afirmant que «els abocadors industrials de Castelló són iniciatives privades». També censura que el conseller, com responsable de vetllar per la protecció dels espais naturals «resulta ara promotor d'un projecte que va a suposar la instal·lació d'un abocador de residus tòxics i perillosos en una zona protegida com l'Espadà».
Un cas similar va ser la promotora de la fallida incineradora de la Vall d'Alba en la qual Vaersa participava al costat d'una empresa del grup Lubasa.
La Plataforma convida al PP per les festes de Sant Blai a la Salzadella
La plataforma anti-abocador de Residus Tòxics i Perillosos (RTP) de Les Coves i la Salzadella, convidem al Sr. Carlos Fabra, President de la Diputació, al Sr. González Pons, Conseller de Territori i Habitatge i al Sr. Francesc Camps, President de la Generalitat, a les festes patronals de la Salzadella en honor a Sant Blai.
La gent els espera amb els braços oberts. Al passar per Les Coves de Vinromà, conegut com el poble de l'aigua, saludarem als anti-abocadors d'aquest poble, que els esperen amb molt recel i els acompanyessin encantats a veure els terrenys on volen instal·lar el macro abocador de RTPs.
Arribarem a Salzadella, també conegut com el poble de la cirera, i realitzarem una gran visita turística pel paratge natural o finca propietat de l'encunyada de l'alcalde, on tenien previst situar un altre abocador de residus tòxics tan gran com el casc urbà del nostre poble. En aquesta zona veurem el lloc exacte on anava el got del dipòsit de seguretat i la planta de tractament que hagués tractat 35.000 T anuals de RTP. Seguirem amb un vi d'honor en la balsa de lixiviats, sempre al són de la banda de música local i tots els veïns de la Salzadella, i finalitzarem descobrint una placa commemorativa a les autoritats presents com homenatge als esforços que han fet per a destruir el futur del poble i la comarca.
La bona fe
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre.
Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara.
Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara.
L'Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.
L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.
I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe. Publicat a Vilaweb
L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.
I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe. Publicat a Vilaweb
Trama mítica
Po
c a poc, i amb denúncies anònimes (alguns posen les seves barbes a remullar pel que pugui venir), es va descobrint la trama de Terra Mítica. Aquests dies estan sortint a la llum els detalls de com s'escaquejaven els diners durant la construcció del parc.
c a poc, i amb denúncies anònimes (alguns posen les seves barbes a remullar pel que pugui venir), es va descobrint la trama de Terra Mítica. Aquests dies estan sortint a la llum els detalls de com s'escaquejaven els diners durant la construcció del parc. El sistema consistia que les empreses adjudicatàries presentaven sobrecostos a Terra Mítica i aquesta va anar pagant-los fins que alguns accionistes privats de la societat van dir que ja estava bé, que allò era un escàndol. Llavors les empreses que construïen el parc li van retornar a Terra Mítica part d'aquests sobrecostos al•legant que s'havien equivocat. Però acte seguit li giraven unes factures a Societat Parc Temàtic d'Alacant (SPTA, participada al 100% per la Generalitat, és a dir, diners de tots) pel mateix import, amb el que el sobrecost en lloc de pagar-ho Terra Mítica ho pagava SPTA. Un càlcul inicial de l'Agència Tributària apunta al fet que almenys 5 milions d'euros es van pagar així. Ja no estem parlant d'obres menors de jardineria. Aquí es parla ja de les grans atraccions del parc.
Les denúncies anònimes indiquen un parell de detalls. El primer és que vénen de dintre de la pròpia Terra Mítica. Algú ha decidit contar com funcionava tota la trama, perquè si no, hagués estat complicat arribar a descobrir-ho. Segon, que hi ha gent que ja vol salvar els trastos davant el que pugui venir. Sobre Terra Mítica hi ha diversos fronts judicials oberts. Dos paral•lels sobre el frau de l'IVA, un per a Terra Mítica i un altre per a SPTA. El tercer, els enregistraments de dos diputats socialistes a dos empresaris que participaven en la trama i que implica a Zaplana. Cada vegada es van sabent més coses i cada vegada apunten més alt en l'estructura de la Generalitat. Per cert, que les empreses que apareixen en l'últim informe de l'Agència Tributària són filials de la constructora ACS, presidida per Florentino Pérez. Ai, aquelles nits glorioses de Floren i Zaplana en la llotja del Santiago Bernabeu! de Malva-rosa Connetion.
Fitur a Fartar -IX-. Viatge a enlloc
"FITUR, el saló internacional del turisme, és la prova viva que el món no té arreglo.
Tots els especialistes em contesten el mateix, és la típica madrilenyada que no serveix per a res però en la qual cal estar, diuen.
Imagineu-vos 27 Ikeas un al costat de l'altre, però en lloc d'amb moblets, cullerots i tovalloles, plens de posters de castells. Allí, els patronats de Turisme que en el món són un quants eleven sacrificis al «cal fotre's però cal estar» per import de diversos milions. Per a res, clar.
Se suposa que un està allí per a promocionar les meravelles meravelloses del terreny, però la realitat és que en el stand -sigui el de Castella, sigui el de Motril- l'únic que es promociona és el polític de torn davant els periodistes de torn més l'acompanyament de torn. Veste'n a l'estand que vulguis, allí mai ningú aliè a la pomada posa el peu si no és per a preguntar «Aquest no és el stand de Peñíscola, veritat?» i anar-se xiulant quan li diuen que no.
Hi ha una excepció. Els captaires. Perquè els hi ha. I això que se suposa que estàs en la jornada exclusiva per a professionals, vol dir-se amb això que ens paguen per estar allí (sinó de què?). Vas brujulejant pels pavellons i en això t'arriba un efluvi paeller. A l'altura d'Oropesa hi ha com una batalla entre Ñetas i Latinkings per veure qui es duu un tros de gamba. Doncs si som professionals, què malament està el pati! Encara pitjor és en els pinxos institucionals, a porta tancada. Al costat dels habituals, hi ha un tropel que no has vist en la teva vida jalant a dues mans mentre intercanvien comentaris del tipus «dóna't pressa, que estan per obrir els de Guijuelo». I en la porta algun jubilat que et mira amb cara de gos apallissat mentre apel·la a la teua misericordia evocant a un progenitor de Soria. No cal dir que si això passa en la jornada professional, la de públic general ha de ser una espècie de Calcuta a lo bèstia.
No sempre puc estalviar-me la visita. L'infern comença amb diverses hores d'embussament per la M-40, de manera que tot acumula diverses hores de retard. Naturalment, qualsevol besllum de cita seriosa es va al carall quan encara no has aconseguit ni passar la porta.
Dels deu pavellons de Fitur, el més potent és el reservat al turisme nacional. Les comunitats autònomes competeixen per veure qui té el stand més minimaliste, més poxolo, més inútil. Entre mitjà proliferen, més mísers, els de ciutats i pobles amb eslogans de partir-se, 'Gijón és una il·lusió', 'Viure en Bobadilla, la vuitena meravella', 'Si no has estat en Chinchón no tens perdó'. Sospito que la finalitat de tant ripiu és manar de festa al regidor de turisme, a orejar-se, el pobre.
I parlant d'orejar-se, sabran vostès que aquest any no han estat en Fitur els màxims representants de la cosa provincial -Segòvia-, Arahuetes i Santamaría, a la fi, convidats per la Caixa al tradicional viatge de consellers, aquest any a Patagonia.
En la calvinista Segòvia, no pocs sants homes s'estripen les vestidures amb aquests boatos. En la seua moralitat entenen que tals prebendes corrompen l'ànima. Suposo que tindran raó, i que, si algun dia hi ha justícia, quan ells estiguin on ara caminen els altres, els viatges seran al Monestir de Pedra, en autobús i amb el bocata portat de casa. Segur. Entre tant, no està de més recordar el que de canga té per a la Caixa retribuir en agasajaments, quan en qualsevol banquet la nòmina d'un conseller per dir amén cada tres mesos no cap d'aquí a la fi de l'article. Naturalment, quant millor no seria donar-ho tot als horfes.Diari de Segòvia"
Per Luis Besa.
Hi ha una excepció. Els captaires. Perquè els hi ha. I això que se suposa que estàs en la jornada exclusiva per a professionals, vol dir-se amb això que ens paguen per estar allí (sinó de què?). Vas brujulejant pels pavellons i en això t'arriba un efluvi paeller. A l'altura d'Oropesa hi ha com una batalla entre Ñetas i Latinkings per veure qui es duu un tros de gamba. Doncs si som professionals, què malament està el pati! Encara pitjor és en els pinxos institucionals, a porta tancada. Al costat dels habituals, hi ha un tropel que no has vist en la teva vida jalant a dues mans mentre intercanvien comentaris del tipus «dóna't pressa, que estan per obrir els de Guijuelo». I en la porta algun jubilat que et mira amb cara de gos apallissat mentre apel·la a la teua misericordia evocant a un progenitor de Soria. No cal dir que si això passa en la jornada professional, la de públic general ha de ser una espècie de Calcuta a lo bèstia.
No sempre puc estalviar-me la visita. L'infern comença amb diverses hores d'embussament per la M-40, de manera que tot acumula diverses hores de retard. Naturalment, qualsevol besllum de cita seriosa es va al carall quan encara no has aconseguit ni passar la porta.
Dels deu pavellons de Fitur, el més potent és el reservat al turisme nacional. Les comunitats autònomes competeixen per veure qui té el stand més minimaliste, més poxolo, més inútil. Entre mitjà proliferen, més mísers, els de ciutats i pobles amb eslogans de partir-se, 'Gijón és una il·lusió', 'Viure en Bobadilla, la vuitena meravella', 'Si no has estat en Chinchón no tens perdó'. Sospito que la finalitat de tant ripiu és manar de festa al regidor de turisme, a orejar-se, el pobre.
I parlant d'orejar-se, sabran vostès que aquest any no han estat en Fitur els màxims representants de la cosa provincial -Segòvia-, Arahuetes i Santamaría, a la fi, convidats per la Caixa al tradicional viatge de consellers, aquest any a Patagonia.
En la calvinista Segòvia, no pocs sants homes s'estripen les vestidures amb aquests boatos. En la seua moralitat entenen que tals prebendes corrompen l'ànima. Suposo que tindran raó, i que, si algun dia hi ha justícia, quan ells estiguin on ara caminen els altres, els viatges seran al Monestir de Pedra, en autobús i amb el bocata portat de casa. Segur. Entre tant, no està de més recordar el que de canga té per a la Caixa retribuir en agasajaments, quan en qualsevol banquet la nòmina d'un conseller per dir amén cada tres mesos no cap d'aquí a la fi de l'article. Naturalment, quant millor no seria donar-ho tot als horfes.Diari de Segòvia"
Per Luis Besa.
Apareixen pintades contra el nou Alcalde de les Coves de Vinromà, contrari a l'abocador RTP
Sense lloc a dubtes es manifesten com una consigna política, indica l'alcalde de les Coves.Leoncio Marín demana als autors que recapaciten, que així no se solucionen les coses, mes bé augmenten la crispació entre els veïns, afegeix. Una crispació que es viu dia a dia en el poble des que es va crear una plataforma veïnal en contra de les decisions de l'aleshores alcalde Miguel Zaragoza d'instal·lar un abocador de residus tòxics i perillosos en el terme.
Marin lamenta que s'utilitzin aquest tipus de mètodes tan poc ètics per a intentar desacreditar a la gent quan no es disposen de raonaments convincents. De LesCoves.com
9/2/07
Consternació davant l'expoli d'oliveres monumentals
Dos anys després de prometre la seva protecció, el govern de Catalunya no ha fet absolutament res per protegir-les.
Fa dos anys que el Govern català, per boca d'en Toni Espanya delegat del DARP a les TTEE, va prometre la protecció de les oliveres monumentals de les TTEE.
No obstant això durant en aquest temps no s'ha fet res i les oliveres es continuen arrencant impunement pels viveristes especuladors que amb aquests actes espolien i degraden el patrimoni cultural i natural de les TTEE.
Obtenint uns guanys a costa d'un bens patrimonials únics al territori.Els últims fets lamentables constatats pel GEPEC-EdC és la imminent arrencada de 92 oliveres monumentals al terme d'Ulldecona. Justament aquestes oliveres van ser cartografiades, juntament amb d'altres, pel GEPEC-EdC en el marc de l'inventari d'oliveres monumentals del Montsià finançat per la Fundació Territori i Paisatge. Concretament es tracta de 2 parcel·les al polígon 60, molt a prop del centre urbà d'Ulldecona, a l'altra banda de l'autopista A-7. A la parcel·la 35 hi ha 45 oliveres monumentals, mentres que a la parcel·la 234 se'n troben 47. En aquests moments les oliveres estan sent preparades ( se'ls hi han tallat totes les rames) per ser immediatament arrencades i trasplantades al viver que les vendrà al detall a uns preus elevadíssims i la majoria aniran a parar en llocs molt lluny del seu origen fins i tot poden ser exportades a altres països.
Fes clic AQUÍ per a veure algunes fotos de les oliveres monumentals que es vol arrencar de la terra que les ha vist crèixer durant segles
Al no tenir cap mena de protecció legal ni regulació es converteixen fàcilment en tresors cobdiciats pels especuladors que obtenen de la venda del Patrimoni Històric i Cultural de les TTEE uns guanys econòmics molt importants fet que cada dia més s’està convertint en un negoci molt lucratiu. Un exemplar d'olivera mil·lenària pot arribar fàcilment a la xifra de 12.000 euros de preu de venda en viver. El GEPEC-EdC demana que d'una vegada per totes el govern català legisli i reguli com cal i urgentment aquesta pèrdua cultural i prohibeixi la pràctica d'aquest negoci mafiós. Fa dies que des del DARP es va anunciar la imminent protecció de les oliveres mil·lenàries fet que ha motivat una acceleració de l’espoli patrimonial. Ens temem que quan arribi la llei, si arriba, el nombre d'oliveres monumentals de les TTEE hagi baixat considerablement si es continua el ritme d'arrencaments actuals. Mentres tant s'hauria de declarar una moratòria per tal d'evitar veure com el país perd el seu patrimoni.
El GEPEC-EdC ja va demanar fa 2 anys aquesta moratòria mentre es fes efectiva la protecció que va assegurar Toni Espanya, però de moment no ha arribat ni una cosa ni l'altre. No obstant de del GEPEC-EdC s'és conscient que la única manera de protegir tot el patrimoni d'oliveres antigues de les TTEE és fomentant la seva valorització sense arrencar-les. En aquest sentit veu amb molts bons ulls la iniciativa de comercialització d'oli procedent d'oliveres monumentals que ha iniciat la família Porta d'Ulldecona amb els arbres de la seva finca a l'Arion. Des del GEPEC-EdC esperem que en un futur no molt llunyà es consolidi una marca d'oli que ajudi a conservar
grans taques de paisatge agrícola tradicional, i on a més es faci agricultura ecològica i es prohibeixi la cacera d'ocells.
També s'haurien d'habilitar ajuts institucionals a modus d'indemnitzacions compensatòries als pagesos propietaris d'oliveres mil·lenàries i fomentar un turisme agrosostenible de coneixement patrimonial premissa important ja que no s'estima allò que es desconeix. Tot plegat serviria per preservar aquest tresor patrimonial que son les oliveres mil·lenàries de les Terres de l'Ebre.
Nota: Per qui vulgui localitzar les finques i fer millors fotos, pot entra a la web següent i posant el terme, parcel·la i polígon us sortirà la finca. Podeu veure només el contorn de la finca, o també una foto aèria a sota. http://w3.mapya.es/dinatierra_v3/ La seva ubicació és fàcil: prendre el camí de la bassa del Montsià (GR-92), i després de passar per sobre l'autopista, a ma dreta, al costat dret d'una gran finca de mandariners. Del Gepec
Fes clic AQUÍ per a veure algunes fotos de les oliveres monumentals que es vol arrencar de la terra que les ha vist crèixer durant segles
Al no tenir cap mena de protecció legal ni regulació es converteixen fàcilment en tresors cobdiciats pels especuladors que obtenen de la venda del Patrimoni Històric i Cultural de les TTEE uns guanys econòmics molt importants fet que cada dia més s’està convertint en un negoci molt lucratiu. Un exemplar d'olivera mil·lenària pot arribar fàcilment a la xifra de 12.000 euros de preu de venda en viver. El GEPEC-EdC demana que d'una vegada per totes el govern català legisli i reguli com cal i urgentment aquesta pèrdua cultural i prohibeixi la pràctica d'aquest negoci mafiós. Fa dies que des del DARP es va anunciar la imminent protecció de les oliveres mil·lenàries fet que ha motivat una acceleració de l’espoli patrimonial. Ens temem que quan arribi la llei, si arriba, el nombre d'oliveres monumentals de les TTEE hagi baixat considerablement si es continua el ritme d'arrencaments actuals. Mentres tant s'hauria de declarar una moratòria per tal d'evitar veure com el país perd el seu patrimoni.
El GEPEC-EdC ja va demanar fa 2 anys aquesta moratòria mentre es fes efectiva la protecció que va assegurar Toni Espanya, però de moment no ha arribat ni una cosa ni l'altre. No obstant de del GEPEC-EdC s'és conscient que la única manera de protegir tot el patrimoni d'oliveres antigues de les TTEE és fomentant la seva valorització sense arrencar-les. En aquest sentit veu amb molts bons ulls la iniciativa de comercialització d'oli procedent d'oliveres monumentals que ha iniciat la família Porta d'Ulldecona amb els arbres de la seva finca a l'Arion. Des del GEPEC-EdC esperem que en un futur no molt llunyà es consolidi una marca d'oli que ajudi a conservar
grans taques de paisatge agrícola tradicional, i on a més es faci agricultura ecològica i es prohibeixi la cacera d'ocells.També s'haurien d'habilitar ajuts institucionals a modus d'indemnitzacions compensatòries als pagesos propietaris d'oliveres mil·lenàries i fomentar un turisme agrosostenible de coneixement patrimonial premissa important ja que no s'estima allò que es desconeix. Tot plegat serviria per preservar aquest tresor patrimonial que son les oliveres mil·lenàries de les Terres de l'Ebre.
Nota: Per qui vulgui localitzar les finques i fer millors fotos, pot entra a la web següent i posant el terme, parcel·la i polígon us sortirà la finca. Podeu veure només el contorn de la finca, o també una foto aèria a sota. http://w3.mapya.es/dinatierra_v3/ La seva ubicació és fàcil: prendre el camí de la bassa del Montsià (GR-92), i després de passar per sobre l'autopista, a ma dreta, al costat dret d'una gran finca de mandariners. Del Gepec
‘UN RECORD PEL JOAN PELLICER’
El dimecres 7 de febrer de 2007 la nostra terra rep en custòdia eterna un dels seus millors guardians, l’home que ha arreplegat els últims retalls de la nostra cultura rural supervivent, que ha recorregut les nostres comarques centrals per recollir els retalls agonitzants de la nostra herència ancestral i els ha donat forma, sentit i sentiment.Joan ens ha fet comprendre el valor de les paraules dels nostres majors, ens ha fet sentir-nos dignes per mantenir el coneixement dels avis i ha donat clau de saviesa a les senzilles formes del camp valencià.
El retrat del llaurador i la mestressa convertits per primera volta en protagonistes d’una història que es nega a dissoldre’s front a la pressió globalitzadora. Els descendents dels antius llauradors mediterranis sentim com a nostres les seues paraules i expressions, a les que ell les hi ha donat la música que li mancava als nostres mots i els ha elevar al grau de ciència. Joan ha fet que pugam sentir orgull de ser llaurador, pastor, terrisser, tonyiner o cisteller. Joan Pellicer se’n va, ens deixa la seua obra, la seua peculiar visió del món, amb ell se’n van els residus de la nostra societat rural, les nostres paraules més antigues, els nostres rituals més oblidats. Però abans d’anar-se’n ha deixat en la seua publicació el crit desesperat de la nostra cultura valenciana al límit de la dissolució.
La modernitat que ha donar l'esquena a l’home del camp i a la nostra cultura agrícola mil·lenària, no podia ser menys, i avui ha donat l’esquena a Joan el dia de la seua mort. En la era de la comunicació, ni una puta notícia sobre la seua persona. Quatre línies de merda en algun
periódic.
Però per molt que la premsa oficial amage la seua importància, la seua obra és perdurable.
La seua tasca deu ser continuada urgentment ja que els propers cinc o déu anys suposarà la desaparició de les generacions criades al camp, quan els pobles eren petits, abans que el desenvolupament de la societat urbana arrasara amb la nostra saviesa. Una pèrduda incalculable per a la nostra nació catalana. “Qui pert els origens per la identitat”.
Què farà l’administració front aquest repte? Continuaran mirant-se el melic i repartint-se diplomes i flors entre plats de gambes i copes de cava, mentre la nostra parla s’esvaeix en un nou segle.
Què farà la Universitat? …
Hem assistit convocats per Joan a moltes conferències crítiques i vitals, visites al camp, moments de lectura apassionada, moments de consulta i conversa … recordarem la teua forta personalitat i el teu convenciment pel treball desenvolupat, i la teua obra continuarà sent consulta obligatòria i referent.
Avui, estimat Joan, sent que ens has deixat moltes tassetes de bones infusions pendents, ens queda per fer aquella visita a Relleu tantes voltes acordada i altres tantes anul·lada, i en Altea t’estem esperant de nou.
Gràcies per la teua tasca
http://www.eltorrenti.com/editoriales/200702/20070207-004.htm
8/2/07
L'abocador o dipòsit RTP més a prop. La promotora no dialoga amb l'Ajuntament
L'abocador més a prop Al nostre entendre, la promotora ja pot demanar formalment el certificat urbanístic a l'ajuntament i iniciar els tràmits per aconseguir que la Conselleria li atorgui l'autorització ambiental integrada. Es possible que deixi passar els mesos que hi ha per presentar recurs contenciòs contra l'acord.
Creiem que si aquesta planificació urbanística no es suspén de forma immediata, no es pot impedir, legalment, la construcció d'aquest abocador o dipòsit. A no ser que l'empresa desisteixi.
Ressenya de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló de data 17 de novembre del 2006 pel qual s’aprova definitivament l’homologació i el Pla parcial Parc Industrial Mediambiental del municipi de les Coves de Vinromà. [2007/581]
D’acord amb l’article 104.2.b de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana (DOGV núm. 5467, de 31 de desembre del 2005) es publica la ressenya de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló de 17 de novembre del 2006 publicada juntament
amb les normes urbanístiques aprovades en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 149, del dia 14 de desembre del 2006.
Expedient 2005/0635. Aprovació definitiva de l’homologació i el Pla parcial Parc Industrial Mediambiental del municipi de les Coves de Vinromà
Castelló, 20 de desembre de 2006.– El secretari de la Comissió
Territorial d’Urbanisme: Fernando Renau Faubell.
El que publica el Mediterraneo
Evidència científica dels greus riscos de la crema de residus per a la salut
Publicat a Rebelió.
Pierre-Emmanuel Neurohr
L'autor descriu la situació a França, país que conta amb més de 150 incineradores de residus municipals «davant de les 12 existents a Espanya». Per a la nostra desgràcia, la major part dels problemes es poden extrapolar de forma directa a la nostra situació.
Pierre-Emmanuel Neurohr
L'autor descriu la situació a França, país que conta amb més de 150 incineradores de residus municipals «davant de les 12 existents a Espanya». Per a la nostra desgràcia, la major part dels problemes es poden extrapolar de forma directa a la nostra situació.
Fitur a Fartar -VIII- La crònica
"Luis Aguilé! El recorden? Eixe senyor amb un barret absurd i unes corbates impossibles. Un dia me'l vaig trobar a l'ascensor de l'Ajuntament. Quin ensurt! Pensava que era algú disfressat, que era una càmera oculta. Però no. Dues coses em van sorprendre, que fóra tan alt (la qual cosa encara fa més difícil d'entendre on troba eixes corbates); i l'altra que fóra en color. Jo sempre havia vist a Luis Aguilé en blanc i negre.Venia a Castelló perquè havia estat contractat per la regidoria de Gent Major, per donar un concert. Concert que va ser un èxit de públic. Si haguera vingut Georgie Dann també haguera funcionat, i si haguera vingut Tamara-Àmbar-Yurena també. Vull dir que la gent grant és molt agraïda, i van a qualsevol cosa que els organitzes, encara que no tinga cap qualitat artística. Volen eixir de casa i distraure's. És el seu dret.Agraït el Sr. Aguilé amb la ciutat de Castelló que l'ha tret de l'ostracisme musical, ha editat un disc, amb el patrocini del Patronat Provincial de Turisme, i amb la fotografia i salutació del President de la Diputació. En eixe disc dedica una cançó a la "provincia de Castellón".
En FITUR era la banda sonora del nostre turisme casolà. Ahir, en un debat a una televisió local el vaig sentir per primera vegada i vaig vore el vídeo promocional. La plaça del Mar del Grau, el castell de Peníscola... pensava que d'un moment a l'altre eixiria per darrere Agatha Lis amb una liposucció, vestida de platejat i fent el saltimbanqui. Semblava un d'eixos vídeos calidoscòpics de Valerio Lazarov, el primer romanes ens instal·lar-se al sud dels Pirineus.La cançó és hortera, ja s'ho poden imaginar. Però a més a més és masclista, quan ens explica com espera a la seua "habitassión, a mi chica que és un amorrrr, en Marina d'Orrrr"! Si, si, ho han sentit bé. Espera a la seua xica a Marina d'Or.Sembla que Aguilé no ha cobrat els drets d'autor. (Per cert, espere que Alberto Fabra tampoc). Però eixe no és el problema, el problema és que amb diners públics es fa publicitat d'una empresa privada. Si a vostes els sembla raonable, haurien de comprar el disc i escoltar-lo 30 vegades. És la seua penitència.Diuen, i això sí que no he pogut confirmar-ho, que si poses el disc del revés, pots sentir amb claredat una veu que diu: "pasión por lo hortera, pasión por lo hortera". Per Enric Nomdedeu"
Queda aprovat definitivament l'abocador RTP a efectes urbanístics
Conselleria de Territori i HabitatgeRessenya de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló de data 17 de novembre del 2006 pel qual s'aprova definitivament l'homologació i el Pla parcial Parc Industrial Mediambiental del municipi de les Coves de Vinromà. [2007/581] (pdf 80KB)
Ressenya de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló de data 17 de novembre del 2006 pel qual s’aprova definitivament l’homologació i el Pla parcial Parc Industrial Mediambiental del municipi de les Coves de Vinromà. [2007/581]
D’acord amb l’article 104.2.b de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana (DOGV núm. 5467, de 31 de desembre del 2005) es publica la ressenya de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló de 17 de novembre del 2006 publicada juntament amb les normes urbanístiques aprovades en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 149, del dia 14 de desembre del 2006.
Expedient 2005/0635. Aprovació definitiva de l’homologació i el Pla parcial Parc Industrial Mediambiental del municipi de les Coves de Vinromà
Castelló, 20 de desembre de 2006.– El secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme: Fernando Renau Faubell.
7/2/07
MANIFESTACIÓ A CASTELLÓ CONTRA ELS ABOCADORS TÒXICS I DE RESIDUS
"El passat dissabte 27-G va haver-hi una manifestació a Castelló, contra els Abocadors Tòxics i de Residus, així com Incineradores, a instal·lar en l'interior de la Zona Nord de Castelló.Els calijons, protestaven contra l'abocador a la partida de la Bassa, Abocador de Residus Sòlids Urbans que pretenen posar damunt l'aqüífer que subministra l'aigua a les poblacions d'Alcalá-Alcossebre, Santa Magdalena, Peníscola, Benicarló i Càlig. D'Alcalá-Alcocebre, vaig veure uns quants companys d'Esquerra Unida, de Peñíscola érem uns pocs del Bloc i altres pocs d'Esquerra Unida, de Benicarló no vaig veure a ningú, de Cálig va ser un autobús sencer i el seu Alcalde va estar al capdavant.
Però Fabra, segons la premsa, només va veure a quatre "trasnochados" amb nens. Com si els trasnochados i els nens no tinguéssim dret a manifestar-nos per la nostra salut mediambiental i física. Com si només tinguéssin drets els imputats.
En les parets de la Diputació, que és la de tots, vaig veure dues grans pancartes amb el lema «AIGUA PER A TOTS», sense especificar si aquesta aigua ha de ser contaminada, almenys per a les poblacions del nord de Castelló, que ja duem pagant 15 anys la depuració de les aigües i en els Pressupostos del 2007 no s'assigna quantitat alguna per a les Depuradora de la nostra Zona, ara, això si, enquestes per a estudiar si els votarem no falten. Quina barra i poca-vergonya, que l'aigua que és un ben escàs, es permetin jugar amb la mateixa, no important-los el mes mínim contaminar-la.
Hauríem de denunciar a Estrasburg, que estem ningunejats, ja que és obligatori el tenir les aigües depurades, ja, perquè no es contaminin les nostres costes. Damunt les aigües que tenim bones no els importa que es puguin contaminar, situant un Abocador de Residus Sòlids Urbans damunt de l'aqüífer que ens abasteix.
A Cervera del Maestre on es van posicionar en contra de la primera ubicació, cosa lògica, tenen altres terrenys argilencs, situats a quatre o cinc quilòmetres de la localitat, on no es molesta a ningú i que els nostres governants van desestimar perquè van considerar que era massa car fer les comunicacions, que pel que sembla estan fetes o falta poc.
Aquests governants del PP que han dilapidat els diners de tots els valencians, fent obres faraóniques com TERRA MITICA, on ningú sap on han anat a parar les grans sumes invertides, (que sembla algun Jutge està indagant), alhora que mantenint Canal 9, que fa vergonya veure-la i endeutada en 1000 milions d'Euros, que hauríem de pagar tota la comunitat, servint solament per a dir-nos les inauguracions o més bé primeres pedres que col·loquen, perquè vénen les eleccions i les arques estan totalment buides. Aquests mateixos, ara s'oposen a gastar quantitats ínfimes per a evitar contaminacions mediambientals.
El pròper dia 24 hi haurà una nova manifestació a Castelló, on m'agradaria veure més gent d'aquesta Comarca, ja que hem de fer prevaler els nostres drets de ciutadans i que no hagin de ser uns altres els quals ens defensin els nostres interessos i el dels nostres fills.
També hauríem de manifestar-nos perquè alliberin d'una vegada per sempre, l'Autopista AP-7 que ja la pagarem en el seu dia, alhora que exigir que ens arribin trens de rodalies, ja que el servei de RENFE des de la nostra Comarca a Castelló és gairebé nul."
Article del Coordinador d'Esquerra Unida a Peníscola
Fitur a Fartar -VII- Abraçades i petons
El dijous passat, 1 de febrer, rebríem en FITUR, en l’estand d’Alcossebre, l’esperada visita del PSOE-PSPV, diputats, senadors i candidats/es als ajuntaments de Morella i Onda, Castelló i València entre altres pobles i ciutats; Isabel Soriano lluïa el seu millor margalló per a fer-se la foto de família amb Carmen Alborch i Ignasi Pla, per citar a les dues estrelles. Isabel semblava la nena que surt de “Tómbola” amb dos nines i el petó de l’inefable Ximo Rovira, fins a aquí, tot encaixa a la perfecció, tot s’ajusta al guió previst.
Isabel Soriano, -dit sigue de passada- a més de ser molt seua, ha rebut una educació tan exquisida, que no es rebaixa a saludar ni dirigir la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, malgrat estar al seu costat tot el matí, cosa normal en Soriano, doncs és públic i notori que la senyora Alcaldessa només atorga el seu favor i confiança a qui li ofereix i li talla la coca de tomàquet, li bat palmells i riu les seves gràcies.
Isabel Soriano, -dit sigue de passada- a més de ser molt seua, ha rebut una educació tan exquisida, que no es rebaixa a saludar ni dirigir la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, malgrat estar al seu costat tot el matí, cosa normal en Soriano, doncs és públic i notori que la senyora Alcaldessa només atorga el seu favor i confiança a qui li ofereix i li talla la coca de tomàquet, li bat palmells i riu les seves gràcies.
Sabíem que Isabel Soriano busca el contacte humà, que és afectuosa i petonera, i li encanta tocar, abraçar i besar a qui se li posa a tir sense fer cap distinció -si li segueix la corrent- mentre diu la seva expressió favorita “carinyet”, cert, això no és dolent, més aviat tot el contrari, doncs encara que “La española cuando besa, es que besa de verdad, y un beso no se lo da a cualquiera” el bes lliure i desinhibit sempre ha estat un dret i un valor per a l’esquerra més o menys radical.
Sabem que no hi ha res més desinteressat que l’entrega total a l’igual i al diferent, res més sublim que l’amor que no és carnal ni és d’aquest món, l’amor sense límits i sense pudor, platònic i incombustible.
Sabem que l’amor autèntic és un huracà de foc que arrasa amb tot, salta totes les barreres, trenca totes les normes, lligaments i regles socials, la passió de l’amor és més forta que la raó i fa que l’ànima enamorada traeixi el seu origen, la seua família, la seua classe i el seu partit -los Capuletos- para passar-se a l’altre bàndol -los Montescos-.
Sabem que l’amor passa de les bones maneres i de l’educació de les nostres mares, la bogeria de l’amor passa per sobre de tots i de tot al no conèixer la cautela ni atendre altra raó que no sigue la veu del cor. Això va valer tant per a Isabel 1ª de Castellà (La Catòlica) com val per a Isabel Pantoja i Julián Muñoz (els nuvis d’Espanya) i per a Isabel 5ª d’Alcalà, la dolça i impol•luta senyora de La “puta política” que perd fins a… per els seus amics i amors de l’ànima.
L’ardor juvenil i la desinhibició de la senyora Soriano, és tal, que dijous passat, 1 de febrer, ens va oferir una escena esperpèntica i surrealista digna del pinzell de Goya, la ploma de Valle-Inclán o l’ull deBuñuel. La tigressa del Maestrat s’havia fet la foto de rigor amb Joan i Carmen, però seguia vigilant el seu pati per a saltar sobre qui es posi a l’abast dels seus petons.
Absort en les meves reflexions i frustració al veure que passaven les hores i la senyora Alcaldessa no li donava cap bes ni li dirigiria la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, d’imprevist apareix davant meu Francisco Camps degustant dos súper-llagostins de Vinaròs, per un instant els nostres ulls es van mirar a menys d’un metre de distància. Gustosament hagués encaixat la mà del President de la Generalitat Valenciana, com ho vaig fer en el mateix lloc i idèntiques circumstàncies, amb Joan Lerma fa 24 anys, i hagués estat per mi un plaer i un honor, doncs salvant les distàncies de temps i polítiques, a Lerma l’any 1985, li vaig respondre com poeta revolucionari en atur tècnic, i a Camps el 2007, ho hagués fet com President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, i no més. No va ser possible, aquesta volta no hi havia un Jordi Pau per a presentar-me i jo no se dir “Cu-Cu, aquí estic jo Senyor President”.
La senyora Soriano, segons sembla té les coses molt més clares, no descansa ni dorm pensant en la depuradora ni pateix de manies i quan va vore que Camps no es parava a saludar-la, salta com una gata en zel disposta a tot per defensar el seu, i agafa a Camps davant les carxofes de Benicarló, que boca obertes contemplen la seva abraçada i els seus besos al President de la Generalitat. No satisfeta amb la seva intrèpida feta, Soriano es gira i agafa per banda a Carlos Fabra -el que mana- per a fer-li un bes càlid i suau al President de la Diputació. La classe i l’elegància d’Isabel, paralitza al servei de seguretat del PP, que un barbut és un barbut i una dama és una dama.
Moralitat: L’Alcaldessa no estima al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre elegit democràticament amb l’únic vot en contra del seu Regidor de Turisme (sic) i com l’amor es lliure abraça públicament a qui oficialment són els seus adversaris polítics, ¿…? serà que els pensa fondre a besos.
Reflexions filosòfiques i llicències poètiques a part, el que he dit és innegable i espero que prenguen nota Joan Ignasi Pla i José Maria Panella, ells coneixen molt bé l’origen i les causes del desgovern del PSOE i el seu suport el BLOC en Alcalà i no poden seguir tocant-se el melic. Que el nostre País precisa de polítics amb dignitat i voluntat, amb coratge i capacitat per a guanyar-li al PP i jubilar a Fabra, les ximpleries i les mentides no serveixen de res i caldrà filar prim, si de bo volen guanyar la Diputació de Castelló o arrabassar-li al PP el diputat de Sant Mateu en Alcalà-Alcossebre.
Fitur a Fartar -VI- Fartar Fitur
+Despeses de representació. Les copes en la festa de la Generalitat Valenciana que es va fer a Las Animas a Madrid valíen l'econòmic preu de 9 euros. Article Fartar Fitur de Carles Mulet.
Molts alcaldes i regidors de turisme, i comparses vàries, deuen estar ara mals de gota, després de les monumentals fartades de capanès variats i llagostins a Fitur. Hi ha qui dins dels seues esporàdics estats de sobrietat, que en són pocs, es creu el futur del seu poble està salvat per haver-se fet la foto de rigor amb la Igartiburu, sense oblidar la noble acció solidària de donar treball als veremadors i bodeguers de la Rioja, complint amb l’exemple.
Molts alcaldes i regidors de turisme, i comparses vàries, deuen estar ara mals de gota, després de les monumentals fartades de capanès variats i llagostins a Fitur. Hi ha qui dins dels seues esporàdics estats de sobrietat, que en són pocs, es creu el futur del seu poble està salvat per haver-se fet la foto de rigor amb la Igartiburu, sense oblidar la noble acció solidària de donar treball als veremadors i bodeguers de la Rioja, complint amb l’exemple.
I és que Fitur i Fartar són quasi el mateix; la desfilada de polítics aquests dies per la Fira de Turisme, esdevé una aventura emocionant, on, només amb quatre paperets sobre projectes virtuals de camps de golf i un aeroport fantasma , es pot anar any rere any a en perfecte ritual. De segur que per vore un cartell d’un avió, a Fabra, o a l’alcalde del poble fartar-se com cosacs, l’any que ve les nostres comarques seran objectiu preferent del turisme. I és que la vida són quatre dies, i no cal esglaiar-se per res, a viure a tot tren a costa dels contribuents, que no diuen res.
Hom pensa que es podria pensar un poc més, i els milions que ens costa, poble per poble aquesta festorra, invertir-lo en vendre un turisme de qualitat, mostrar els vertaders atractius de les nostres comarques, platges, paratges, monuments, paisatges, patrimoni, invertir per crear un teixit turístic que donarà ocupació de qualitat a molta gent, recuperar el nostre interior i aturar el seu despoblament. Incentivar la restauració de masos i pobles, de camins i racons oblidats, de donar més oxigen i menys ciment. Però en lloc de tindre una visió de futur per a Castelló i els seus pobles, qui ens governa té una doble visió; això és l’efecte de l’abús dels vinets d’honor.
6/2/07
Fitur a Fartar -V-.La costa del Baix Maestrat es queda sense la bandera verda d'AENOR
L'abocament de les aigües residuals al mar sense la depuració mínima legal no va ser cap inconvenient per a que AENOR premiés, a l'edició de Fitur 2006, als pobles costaners del Baix Maestrat amb la bandera verda per la gestió ambiental a les seues platges.
Vinaròs,Alcossebre i Peníscola van aconseguir aquest guardó, malgrat l'expedient obert per la Unió Europea per incomplir la Directiva 91/271 d'aigües residuals. Fins i tot Peníscola va canviar la bandera blava per la verda d'AENOR. Enguany tots ells perden la bandera que aconseguiren l'any passat i no onejarà cap bandera verda.
El passat divendres es van lliurar en FITUR un total de 52 banderes verdes AENOR de platja certificada a 11 municipis espanyols. Les comunitats i ajuntaments que aquest any han obtingut les banderes han estat: Catalunya (Creixell, Palamós, Roda de Bará, Salou i Tarragona) amb 38 banderes; País Valencià (Altea, Cullera i Finestrat, amb 8 banderes); Andalusia (Rota) amb tres banderes, i País Basc (Lekeitio i Ispaster) amb dues banderes. Aquestes banderes són la mostra visible de l'obtenció de la certificació de gestió ambiental segons la Norma ISO 14001, que garanteix la correcta gestió ambiental de la platja. D'aquesta manera, els usuaris poden identificar de forma senzilla quina platges compleixen amb els exigents requisits ambientals recollits en aquesta norma de caràcter internacional, com la gestió dels residus sòlids, el control dels abocaments o la qualitat de les aigües de bany i la sorra.
AENOR ha certificat la gestió ambiental de 175 platges del litoral espanyol, una xifra que posa de manifest el compromís que tenen els municipis i comunitats costaneres espanyoles amb l'oferta d'un turisme de la més alta qualitat i respectuós amb el medi ambient. De Prensaynoticies.
AENOR ha certificat la gestió ambiental de 175 platges del litoral espanyol, una xifra que posa de manifest el compromís que tenen els municipis i comunitats costaneres espanyoles amb l'oferta d'un turisme de la més alta qualitat i respectuós amb el medi ambient. De Prensaynoticies.
L'any 2006 obtingueren la bandera verda d'AENOR: A Coruña; Alcalá de Xivert/Alcossebre, Chilches,/Xilxes Moncofa, Orpesa/Oropesa del Mar, Peñíscola y Vinaroz/Vinaròs (Castellón); Bakio, Ibarranguelu, Mendexa, Muskiz, Sopelana, y Ziérbena (Vizcaya); Cádiz; Calafell (Tarragona); Cullera, Gandía y Xeraco (Valencia); Las Palmas de Gran Canaria; Rincón de la Victoria (Málaga); Santa Pola, Torrevieja/Torrevella y Vilajoiosa/Villajoyosa (Alicante); y Zarautz (Guipúzcoa). FITUR A FARTAR -IV-
5/2/07
Fitur a Fartar 2007. IV. Aigues fecales sense depurar arriben a Fitur
La Coordinadora Ciutadana en Defensa del Territori, que aglutina a 600 associacions ecologistes, ha llençat aquest matí a les portes de FITUR 20 garrafes d'aigües fecals provinents de l'embassament de Molino de la Hoz on desemboca el riu Guadarrama i 10.000 bitllets falsos de 500 euros
, en protesta per la política urbanística i l'avantprojecte de la Llei del Sòl. L'associació va celebrar ahir una assemblea amb representants de tot l'Estat Espanyol en el municipi madrileny de las Rozas per a definir l'estratègia que seguirà en els pròxims mesos contra l'especulació urbanística i establir un calendari d'actes de protesta. Han onejat pancartes amb els lemes: «Stop destrucció, No a la Llei del Sòl, El territori no es ven» Més aquí Llegir en castellà aquesta noticia.
L'ajuntament de les Coves mostra la seva ferma voluntat de paralitzar l'abocador de Residus tòxics i perillosos
El nou equip de govern de l'Ajuntament de les Coves de Vinromà ha expressat a través de la seva plana web, la seva ferma voluntat de paralitzar l'abocador de Residus Tòxics i Perillosos, informar de tot els procés, recolzar la indústria i també tot el teixit agrícola, ramader i de comerç covarxí.
Denuncien gravacions de video als manifestants del 27-G des de l'edifici de la Diputació de Castelló
El passat divendres, a les 13:30h. representants de les Plataformes Antiabocadors que convocàren la manifestació del 27-G -veure video-, van presentar un escrit adreçat al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra , en el que es sol·licita que s'informe sobre quina autoritat havia ordenat les gravacions als manifestants, qui les va fer, que es fara en eixa gravacio i a més es sol·licita que es faci arribar una copia. També han acompanyat als representants de les Plataformes a l'entrega de la instància, els candidats al parlament valencià per Esquerra Unida, Marina Albiol i Carles Mulet.
Un altre escrit paregut, també s'ha presentat davant la subdelegació del govern de l'Estat Espanyol, en ell es sol·licita que s'obri una investigació, per tal d'esbrinar si aquesta gravació efectuada des de l'edifici de la Diputació Provincial de Castelló, era legal o si s'hauria pogut haver incorregut en alguna possible il·legalitat. Veure fotos del moment de la presentació de la instància al registre.
1/2/07
Nova edició de Fitur a Fartar 2007
Avui ha engegat una nova edició a IFEMA de FITUR, la Fira Internacional de Turisme que s'ha convertit en un esdeveniment per als polítics que acudeixen per deixar-se veure i sortir a la foto.Hi ha 10 preguntes que m'agradaria llançar a l'aire. Aquest és el decàleg als firaries de la incertesa:
Quantes destinacions cal que vagin a promocionar-se realment a Fitur?
Quantes destinacions cal que vagin a promocionar-se realment a Fitur?
Té sentit que una localitat que tot just supera els 200.000 visitants anuals ofereixi els seus serveis en la fira?
O més encara, quants visitants s'han d'imputar directa o indirectament a la presència en Fitur?
Fins a quin punt són fiables els informes dels estands sobre la fira?Quin sistema de control regula que efectivament s'han repartit fullets i s'han atès consultes?. Són realment aquests els millors indicadors?
Per què no funcionen les sessions tècniques?
Per què les àrees d'exhibició són gairebé cinc vegades més grans que les àrees de treball si hi ha gairebé tants visitants professionals com visitants ocasionals?
Per què les àrees de treball semblen més bé les casetas de la Fira d'Abril?
O més encara, quants visitants s'han d'imputar directa o indirectament a la presència en Fitur?
Fins a quin punt són fiables els informes dels estands sobre la fira?Quin sistema de control regula que efectivament s'han repartit fullets i s'han atès consultes?. Són realment aquests els millors indicadors?
Per què no funcionen les sessions tècniques?
Per què les àrees d'exhibició són gairebé cinc vegades més grans que les àrees de treball si hi ha gairebé tants visitants professionals com visitants ocasionals?
Per què les àrees de treball semblen més bé les casetas de la Fira d'Abril?
Per què en comptes de ser espais oberts i transparents són espais opacs i endogàmics?.
Una fira del nivell de Fitur no mereix una plana web molt més diligent?
Una fira del nivell de Fitur no mereix una plana web molt més diligent?
És possible que a les portes de l'esdeveniment el servidor es col·lapsi per l'excés de tràfic?.
En l'era de la informació digital, en la qual la música, els videos, la informació i les fotografies són digitals, per què servim el 99% de la promoció en un format paper?.
Quants hotels de cinc estrelles de Madrid s'omplen amb Fitur?
En l'era de la informació digital, en la qual la música, els videos, la informació i les fotografies són digitals, per què servim el 99% de la promoció en un format paper?.
Quants hotels de cinc estrelles de Madrid s'omplen amb Fitur?
I quants restaurants de cinc forquilles?
Quedaran places business en els avions?
I tot això qui ho paga?
En quin moment farem la transició del paleomàrketing al neomàrketing?
En quin moment farem la transició del paleomàrketing al neomàrketing?
I quin paper jugaran efectivament les fires? Per Biodramina.
SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE CÀLIG
Article de JORDI SANÇ, extret del Diari electrònic NO TAN A PROP.
"Us convido a que sigueu solidaris amb el poble de Càlig i amb aquella gent que és de Càlig, que ajudi a fer força per a que no es realitzi una injustícia com la que és vol fer a la zona de la Bassa, ja que ahí estan pensat realitzar un abocador on aniran a parar les escombreries de tots els municipis de varies comarques, no recordo exactament quines però els pobles són 49.
Bé, a la zona de la Bassa, com molts de vosaltres sabeu, el sòl es calcàri, característica que fa que siga negativa per a l'emplaçament d'un abocador d'aquestes magnituds. A més a més, és una zona d'avencs i on hi han aqüífers i la contaminació d'aquestes aigües subterrànees afecta a molts pobles del nostre contorn, no sols a Càlig, com són Benicarló, Alcossebre, Orpesa, Peniscola.
"Us convido a que sigueu solidaris amb el poble de Càlig i amb aquella gent que és de Càlig, que ajudi a fer força per a que no es realitzi una injustícia com la que és vol fer a la zona de la Bassa, ja que ahí estan pensat realitzar un abocador on aniran a parar les escombreries de tots els municipis de varies comarques, no recordo exactament quines però els pobles són 49.
Bé, a la zona de la Bassa, com molts de vosaltres sabeu, el sòl es calcàri, característica que fa que siga negativa per a l'emplaçament d'un abocador d'aquestes magnituds. A més a més, és una zona d'avencs i on hi han aqüífers i la contaminació d'aquestes aigües subterrànees afecta a molts pobles del nostre contorn, no sols a Càlig, com són Benicarló, Alcossebre, Orpesa, Peniscola.
El nostre litoral està en perill, la nostra aigua es pot malmetre però això pareix que als polítics que ens representen no els importa, només volen traure's la brossa de casa seva posar-la al veí i emportar-se uns dinerets. No hi ha esperit solidari, ni les bones voluntads de fer les coses bé, perquè el més important és la nostra salud i la nostra vida. Per tant com calijons que som, com gent de la comarca i de la zona, tenim que anar a Castelló a fer força per una causa que creem justa, perquè d'això depén el nostre medi ambient i el nostre futur i qualitat de vida.
Volem que es faci un abocador però no a la bassa, és cert que fa falta degut a la gran quantitat de residus que generem i hem cau la cara de vergonya que si el Ministeri de Medi Ambient, la conselleria de Medi Ambient ens diu que reciclem, pregunto on estàn els contenidors a Càlig??? quans en tenim d'orgànic??? i de plàstic, paper i cartrò ben pocs, i els buiden quan els buiden. I després tota l'aigua que fa falta a Valencia per regar tots els camps dels agricultors o són de camps de golf?
Aneu a Castelló a dir NO A L'ABOCADOR DE LA BASSA, per dir NO amb a les característiques del sòl que presenta, a dir NO a la contaminació del les aigües subterrànees per lixiviats.TOTS JUNTS FEM FORÇA NECESSITEM LA TEVA AJUDA!!!
A més, a la reunió hem va sobtar que no hi havia cap regidor del Partit Popular ni el diputat de Medi Ambient pel PSOE, per què això? I després et truquen per telèfon a casa a vore si vas a votar i ahir on estaveu?? Per què als sopars de l'Ajuntament sí que han anat i molts dies a fer el carajillo al bar a Nicolas i fer la partideta també van, però per l'abocador ja no queda temps?"
Jordi Sanç
Augmenta el nerviosisme i preocupació del PP davant les properes eleccions
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va arremetre ahir contra els socialistes pels seues «aliances» amb les plataformes antiabocadors. El líder popular va acusar al PSPV de «arribar a acords amb els antiabocadors perquè a quatre mesos de les eleccions és molt golós veure si ens poden treure algun diputat per la comarca de Sant Mateu». «És una irresponsabilitat i una vergonya que ho faci el PSPV, perquè algun dia governaran, no com el Bloc i Esquerra Unida, que són gairebé partits extraparlamentaris», va asseverar Fabra. El president provincial va mostrar la seva preocupació perquè «el PSPV s'involucre en aquests temes, quan el que ha de fer és asseure's a parlar amb qui està governant». Respecte a la manifestació del passat dissabte, Fabra va afirmar que no van ser «centenars ni milers de persones» les quals es van concentrar en la plaça Les Aules, sinó que «eren 258 o 300 segons la Policia Local», contats un a un, i alguns d'ells eren nens que no sabien si duien una pancarta o un xucla xups. Fabra va asseverar que el PP està «molt tranquil?» de cara al 27 de maig.
Les nostres enquestes ens diuen que tindrem 16 o 17 diputats en lloc dels 15 actuals.
De Las Provincias.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)