"FITUR, el saló internacional del turisme, és la prova viva que el món no té arreglo.
Tots els especialistes em contesten el mateix, és la típica madrilenyada que no serveix per a res però en la qual cal estar, diuen.
Imagineu-vos 27 Ikeas un al costat de l'altre, però en lloc d'amb moblets, cullerots i tovalloles, plens de posters de castells. Allí, els patronats de Turisme que en el món són un quants eleven sacrificis al «cal fotre's però cal estar» per import de diversos milions. Per a res, clar.
Se suposa que un està allí per a promocionar les meravelles meravelloses del terreny, però la realitat és que en el stand -sigui el de Castella, sigui el de Motril- l'únic que es promociona és el polític de torn davant els periodistes de torn més l'acompanyament de torn. Veste'n a l'estand que vulguis, allí mai ningú aliè a la pomada posa el peu si no és per a preguntar «Aquest no és el stand de Peñíscola, veritat?» i anar-se xiulant quan li diuen que no.
Hi ha una excepció. Els captaires. Perquè els hi ha. I això que se suposa que estàs en la jornada exclusiva per a professionals, vol dir-se amb això que ens paguen per estar allí (sinó de què?). Vas brujulejant pels pavellons i en això t'arriba un efluvi paeller. A l'altura d'Oropesa hi ha com una batalla entre Ñetas i Latinkings per veure qui es duu un tros de gamba. Doncs si som professionals, què malament està el pati! Encara pitjor és en els pinxos institucionals, a porta tancada. Al costat dels habituals, hi ha un tropel que no has vist en la teva vida jalant a dues mans mentre intercanvien comentaris del tipus «dóna't pressa, que estan per obrir els de Guijuelo». I en la porta algun jubilat que et mira amb cara de gos apallissat mentre apel·la a la teua misericordia evocant a un progenitor de Soria. No cal dir que si això passa en la jornada professional, la de públic general ha de ser una espècie de Calcuta a lo bèstia.
No sempre puc estalviar-me la visita. L'infern comença amb diverses hores d'embussament per la M-40, de manera que tot acumula diverses hores de retard. Naturalment, qualsevol besllum de cita seriosa es va al carall quan encara no has aconseguit ni passar la porta.
Dels deu pavellons de Fitur, el més potent és el reservat al turisme nacional. Les comunitats autònomes competeixen per veure qui té el stand més minimaliste, més poxolo, més inútil. Entre mitjà proliferen, més mísers, els de ciutats i pobles amb eslogans de partir-se, 'Gijón és una il·lusió', 'Viure en Bobadilla, la vuitena meravella', 'Si no has estat en Chinchón no tens perdó'. Sospito que la finalitat de tant ripiu és manar de festa al regidor de turisme, a orejar-se, el pobre.
I parlant d'orejar-se, sabran vostès que aquest any no han estat en Fitur els màxims representants de la cosa provincial -Segòvia-, Arahuetes i Santamaría, a la fi, convidats per la Caixa al tradicional viatge de consellers, aquest any a Patagonia.
En la calvinista Segòvia, no pocs sants homes s'estripen les vestidures amb aquests boatos. En la seua moralitat entenen que tals prebendes corrompen l'ànima. Suposo que tindran raó, i que, si algun dia hi ha justícia, quan ells estiguin on ara caminen els altres, els viatges seran al Monestir de Pedra, en autobús i amb el bocata portat de casa. Segur. Entre tant, no està de més recordar el que de canga té per a la Caixa retribuir en agasajaments, quan en qualsevol banquet la nòmina d'un conseller per dir amén cada tres mesos no cap d'aquí a la fi de l'article. Naturalment, quant millor no seria donar-ho tot als horfes.Diari de Segòvia"
Per Luis Besa.
Hi ha una excepció. Els captaires. Perquè els hi ha. I això que se suposa que estàs en la jornada exclusiva per a professionals, vol dir-se amb això que ens paguen per estar allí (sinó de què?). Vas brujulejant pels pavellons i en això t'arriba un efluvi paeller. A l'altura d'Oropesa hi ha com una batalla entre Ñetas i Latinkings per veure qui es duu un tros de gamba. Doncs si som professionals, què malament està el pati! Encara pitjor és en els pinxos institucionals, a porta tancada. Al costat dels habituals, hi ha un tropel que no has vist en la teva vida jalant a dues mans mentre intercanvien comentaris del tipus «dóna't pressa, que estan per obrir els de Guijuelo». I en la porta algun jubilat que et mira amb cara de gos apallissat mentre apel·la a la teua misericordia evocant a un progenitor de Soria. No cal dir que si això passa en la jornada professional, la de públic general ha de ser una espècie de Calcuta a lo bèstia.
No sempre puc estalviar-me la visita. L'infern comença amb diverses hores d'embussament per la M-40, de manera que tot acumula diverses hores de retard. Naturalment, qualsevol besllum de cita seriosa es va al carall quan encara no has aconseguit ni passar la porta.
Dels deu pavellons de Fitur, el més potent és el reservat al turisme nacional. Les comunitats autònomes competeixen per veure qui té el stand més minimaliste, més poxolo, més inútil. Entre mitjà proliferen, més mísers, els de ciutats i pobles amb eslogans de partir-se, 'Gijón és una il·lusió', 'Viure en Bobadilla, la vuitena meravella', 'Si no has estat en Chinchón no tens perdó'. Sospito que la finalitat de tant ripiu és manar de festa al regidor de turisme, a orejar-se, el pobre.
I parlant d'orejar-se, sabran vostès que aquest any no han estat en Fitur els màxims representants de la cosa provincial -Segòvia-, Arahuetes i Santamaría, a la fi, convidats per la Caixa al tradicional viatge de consellers, aquest any a Patagonia.
En la calvinista Segòvia, no pocs sants homes s'estripen les vestidures amb aquests boatos. En la seua moralitat entenen que tals prebendes corrompen l'ànima. Suposo que tindran raó, i que, si algun dia hi ha justícia, quan ells estiguin on ara caminen els altres, els viatges seran al Monestir de Pedra, en autobús i amb el bocata portat de casa. Segur. Entre tant, no està de més recordar el que de canga té per a la Caixa retribuir en agasajaments, quan en qualsevol banquet la nòmina d'un conseller per dir amén cada tres mesos no cap d'aquí a la fi de l'article. Naturalment, quant millor no seria donar-ho tot als horfes.Diari de Segòvia"
Per Luis Besa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada