Fitur a Fartar -VII- Abraçades i petons

ISABEL SORIANO ABRAÇA I PETONEJA EN FITUR A CAMPS I A FABRAEl dijous passat, 1 de febrer, rebríem en FITUR, en l’estand d’Alcossebre, l’esperada visita del PSOE-PSPV, diputats, senadors i candidats/es als ajuntaments de Morella i Onda, Castelló i València entre altres pobles i ciutats; Isabel Soriano lluïa el seu millor margalló per a fer-se la foto de família amb Carmen Alborch i Ignasi Pla, per citar a les dues estrelles. Isabel semblava la nena que surt de “Tómbola” amb dos nines i el petó de l’inefable Ximo Rovira, fins a aquí, tot encaixa a la perfecció, tot s’ajusta al guió previst.
Isabel Soriano, -dit sigue de passada- a més de ser molt seua, ha rebut una educació tan exquisida, que no es rebaixa a saludar ni dirigir la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, malgrat estar al seu costat tot el matí, cosa normal en Soriano, doncs és públic i notori que la senyora Alcaldessa només atorga el seu favor i confiança a qui li ofereix i li talla la coca de tomàquet, li bat palmells i riu les seves gràcies.

Sabíem que Isabel Soriano busca el contacte humà, que és afectuosa i petonera, i li encanta tocar, abraçar i besar a qui se li posa a tir sense fer cap distinció -si li segueix la corrent- mentre diu la seva expressió favorita “carinyet”, cert, això no és dolent, més aviat tot el contrari, doncs encara que “La española cuando besa, es que besa de verdad, y un beso no se lo da a cualquiera” el bes lliure i desinhibit sempre ha estat un dret i un valor per a l’esquerra més o menys radical.
Sabem que no hi ha res més desinteressat que l’entrega total a l’igual i al diferent, res més sublim que l’amor que no és carnal ni és d’aquest món, l’amor sense límits i sense pudor, platònic i incombustible.
Sabem que l’amor autèntic és un huracà de foc que arrasa amb tot, salta totes les barreres, trenca totes les normes, lligaments i regles socials, la passió de l’amor és més forta que la raó i fa que l’ànima enamorada traeixi el seu origen, la seua família, la seua classe i el seu partit -los Capuletos- para passar-se a l’altre bàndol -los Montescos-.
Sabem que l’amor passa de les bones maneres i de l’educació de les nostres mares, la bogeria de l’amor passa per sobre de tots i de tot al no conèixer la cautela ni atendre altra raó que no sigue la veu del cor. Això va valer tant per a Isabel 1ª de Castellà (La Catòlica) com val per a Isabel Pantoja i Julián Muñoz (els nuvis d’Espanya) i per a Isabel 5ª d’Alcalà, la dolça i impol•luta senyora de La “puta política” que perd fins a… per els seus amics i amors de l’ànima.
L’ardor juvenil i la desinhibició de la senyora Soriano, és tal, que dijous passat, 1 de febrer, ens va oferir una escena esperpèntica i surrealista digna del pinzell de Goya, la ploma de Valle-Inclán o l’ull deBuñuel. La tigressa del Maestrat s’havia fet la foto de rigor amb Joan i Carmen, però seguia vigilant el seu pati per a saltar sobre qui es posi a l’abast dels seus petons.
Absort en les meves reflexions i frustració al veure que passaven les hores i la senyora Alcaldessa no li donava cap bes ni li dirigiria la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, d’imprevist apareix davant meu Francisco Camps degustant dos súper-llagostins de Vinaròs, per un instant els nostres ulls es van mirar a menys d’un metre de distància. Gustosament hagués encaixat la mà del President de la Generalitat Valenciana, com ho vaig fer en el mateix lloc i idèntiques circumstàncies, amb Joan Lerma fa 24 anys, i hagués estat per mi un plaer i un honor, doncs salvant les distàncies de temps i polítiques, a Lerma l’any 1985, li vaig respondre com poeta revolucionari en atur tècnic, i a Camps el 2007, ho hagués fet com President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, i no més. No va ser possible, aquesta volta no hi havia un Jordi Pau per a presentar-me i jo no se dir “Cu-Cu, aquí estic jo Senyor President”.
La senyora Soriano, segons sembla té les coses molt més clares, no descansa ni dorm pensant en la depuradora ni pateix de manies i quan va vore que Camps no es parava a saludar-la, salta com una gata en zel disposta a tot per defensar el seu, i agafa a Camps davant les carxofes de Benicarló, que boca obertes contemplen la seva abraçada i els seus besos al President de la Generalitat. No satisfeta amb la seva intrèpida feta, Soriano es gira i agafa per banda a Carlos Fabra -el que mana- per a fer-li un bes càlid i suau al President de la Diputació. La classe i l’elegància d’Isabel, paralitza al servei de seguretat del PP, que un barbut és un barbut i una dama és una dama.
Moralitat: L’Alcaldessa no estima al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre elegit democràticament amb l’únic vot en contra del seu Regidor de Turisme (sic) i com l’amor es lliure abraça públicament a qui oficialment són els seus adversaris polítics, ¿…? serà que els pensa fondre a besos.
Reflexions filosòfiques i llicències poètiques a part, el que he dit és innegable i espero que prenguen nota Joan Ignasi Pla i José Maria Panella, ells coneixen molt bé l’origen i les causes del desgovern del PSOE i el seu suport el BLOC en Alcalà i no poden seguir tocant-se el melic. Que el nostre País precisa de polítics amb dignitat i voluntat, amb coratge i capacitat per a guanyar-li al PP i jubilar a Fabra, les ximpleries i les mentides no serveixen de res i caldrà filar prim, si de bo volen guanyar la Diputació de Castelló o arrabassar-li al PP el diputat de Sant Mateu en Alcalà-Alcossebre.