Fitur a Fartar -VIII- La crònica

"Luis Aguilé! El recorden? Eixe senyor amb un barret absurd i unes corbates impossibles. Un dia me'l vaig trobar a l'ascensor de l'Ajuntament. Quin ensurt! Pensava que era algú disfressat, que era una càmera oculta. Però no. Dues coses em van sorprendre, que fóra tan alt (la qual cosa encara fa més difícil d'entendre on troba eixes corbates); i l'altra que fóra en color. Jo sempre havia vist a Luis Aguilé en blanc i negre.Venia a Castelló perquè havia estat contractat per la regidoria de Gent Major, per donar un concert. Concert que va ser un èxit de públic. Si haguera vingut Georgie Dann també haguera funcionat, i si haguera vingut Tamara-Àmbar-Yurena també. Vull dir que la gent grant és molt agraïda, i van a qualsevol cosa que els organitzes, encara que no tinga cap qualitat artística. Volen eixir de casa i distraure's. És el seu dret.Agraït el Sr. Aguilé amb la ciutat de Castelló que l'ha tret de l'ostracisme musical, ha editat un disc, amb el patrocini del Patronat Provincial de Turisme, i amb la fotografia i salutació del President de la Diputació. En eixe disc dedica una cançó a la "provincia de Castellón".

En FITUR era la banda sonora del nostre turisme casolà. Ahir, en un debat a una televisió local el vaig sentir per primera vegada i vaig vore el vídeo promocional. La plaça del Mar del Grau, el castell de Peníscola... pensava que d'un moment a l'altre eixiria per darrere Agatha Lis amb una liposucció, vestida de platejat i fent el saltimbanqui. Semblava un d'eixos vídeos calidoscòpics de Valerio Lazarov, el primer romanes ens instal·lar-se al sud dels Pirineus.La cançó és hortera, ja s'ho poden imaginar. Però a més a més és masclista, quan ens explica com espera a la seua "habitassión, a mi chica que és un amorrrr, en Marina d'Orrrr"! Si, si, ho han sentit bé. Espera a la seua xica a Marina d'Or.Sembla que Aguilé no ha cobrat els drets d'autor. (Per cert, espere que Alberto Fabra tampoc). Però eixe no és el problema, el problema és que amb diners públics es fa publicitat d'una empresa privada. Si a vostes els sembla raonable, haurien de comprar el disc i escoltar-lo 30 vegades. És la seua penitència.Diuen, i això sí que no he pogut confirmar-ho, que si poses el disc del revés, pots sentir amb claredat una veu que diu: "pasión por lo hortera, pasión por lo hortera". Per Enric Nomdedeu"