Al mes de maig vam dedicar un post als perills de la contaminació per mercuri.Avui portem un recent estudi sobre la contaminació de mercuri a diversos indrets de l'estat, que evidència la ineficàcia de les inspeccions i la falta de controls rigorosos i suficientment efectius per part de l'Administració per tal de complir el mandat constitucional de protegir el medi ambient i la salut dels ciutadans. Aquest estudi sembla indicar que un cop s'autoritza una planta desprès no hi ha controls efectius o suficients que puguin evitar que afectin a l'entorn, deixant folgada llibertat per tal d'aplicar les millors tècniques disponibles en els seus processos productius. Els treballadors són moltes vegades els afectats més immediats. Encara que la contaminació ens afecta a tots, ja que pot entrar a la cadèna tròfica i té efectes bioacumulatius i biomagnificadors. El mercuri destaca entre d'altres contaminants, com un dels productes més tòxics i perillosos.
Ecologistes en Acció, juntament amb especialistes de la Universitat de Castella-la Manxa, ha mesurat el mercuri a l'aire del voltant de les plantes productores de clor-sosa, dintre de la campanya internacional Mercuri zero (www.zeromercury.org). Les plantes estudiades han estat Aragonesas a Huelva, Solvay en Torrelavega (Cantàbria) i Química del Cinca a Monzón (Osca). També s'ha analitzat el pèl dels treballadors que estan diàriament en contacte amb les basses de mercuri. Els resultats d'aquest estudi són preocupants pels altíssims nivells mesurats d'un metall pesat que està enverinant tot el planeta.
El mercurio és un metall que existeix en estat natural en diferents formes, la majoria tòxiques per a l'home, els ecosistemes i la vida salvatge. A altes dosis pot ser fatal per als humans, però fins i tot en dosis molt petites pot afectar al desenvolupament neurológico i es relaciona amb trastorns cardiovasculars, renals, hepàtics i dels sistemes inmunológics i reproductius. Els nivells de mercuri a l'aire mesurats a la planta de Química del Cinca a Montsó han estat de gairebé 20.000 ng/m3, quan el nivell que recomana l'EPA (Agència de Protecció Ambiental d'EUA) és de 300 ng/m3.
És cridanera la deixadesa i el mal estat d'aquesta planta de l'Alt Aragó. Tenint en compte que el mercuri que cau a l'aigua o al sòl es converteix ràpidament en metilmercuri, la forma en la qual el mercuri penetra a la cadena trófica (i la més perillosa), que el mercurio es bio-acumula i bio-magnifica, i que la producció de clor amb cel·les de mercurio és una tecnologia antiquada i obsoleta, que conta amb alternatives sense mercurio viables econòmicament i que no es considera Millor Tècnica Disponible segons la IPPC, Ecologistes en Acció sol·licita a la indústria clorocáustica que es reconverteixi a processos de producció nets i deixi de contaminar amb mercurio i a les administracions autonòmiques que no concedeixin permisos d'activitat a aquestes plantes.
Ecologistes en Acció, juntament amb especialistes de la Universitat de Castella-la Manxa, ha mesurat el mercuri a l'aire del voltant de les plantes productores de clor-sosa, dintre de la campanya internacional Mercuri zero (www.zeromercury.org). Les plantes estudiades han estat Aragonesas a Huelva, Solvay en Torrelavega (Cantàbria) i Química del Cinca a Monzón (Osca). També s'ha analitzat el pèl dels treballadors que estan diàriament en contacte amb les basses de mercuri. Els resultats d'aquest estudi són preocupants pels altíssims nivells mesurats d'un metall pesat que està enverinant tot el planeta.
El mercurio és un metall que existeix en estat natural en diferents formes, la majoria tòxiques per a l'home, els ecosistemes i la vida salvatge. A altes dosis pot ser fatal per als humans, però fins i tot en dosis molt petites pot afectar al desenvolupament neurológico i es relaciona amb trastorns cardiovasculars, renals, hepàtics i dels sistemes inmunológics i reproductius. Els nivells de mercuri a l'aire mesurats a la planta de Química del Cinca a Montsó han estat de gairebé 20.000 ng/m3, quan el nivell que recomana l'EPA (Agència de Protecció Ambiental d'EUA) és de 300 ng/m3.
És cridanera la deixadesa i el mal estat d'aquesta planta de l'Alt Aragó. Tenint en compte que el mercuri que cau a l'aigua o al sòl es converteix ràpidament en metilmercuri, la forma en la qual el mercuri penetra a la cadena trófica (i la més perillosa), que el mercurio es bio-acumula i bio-magnifica, i que la producció de clor amb cel·les de mercurio és una tecnologia antiquada i obsoleta, que conta amb alternatives sense mercurio viables econòmicament i que no es considera Millor Tècnica Disponible segons la IPPC, Ecologistes en Acció sol·licita a la indústria clorocáustica que es reconverteixi a processos de producció nets i deixi de contaminar amb mercurio i a les administracions autonòmiques que no concedeixin permisos d'activitat a aquestes plantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada