3/10/06

Multitudinària manifestació a Castelló en contra de la política de residus del PP.

Més de 30 entitats van recolçar la protesta contra els abocadors projectats als pobles de Coves, Fanzara i la Salzadella.
L'oposició ciutadana als abocadors de residus tòxics i perillosos projectats a l'interior de Castelló va viure ahir el seu punt més significatiu, amb una multitudinària manifestació que va arreplegar a milers de persones a la capital provincial. Els manifestants -entre 4.000 i 6.000, segons les respectives estimacions de la Policia Local de Castelló i l'organització de la protesta- van iniciar la marxa poc després de les 19 hores a la plaça de la Independència i van recórrer els carrers Zaragoza, Enmedio, Gasset i Major del centre fins a congregar-se, una hora més tard, a la plaça María Agustina. Allí, els portaveus de les plataformes antiabocador convocants van dirigir les seves crítiques als ajuntaments implicats, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, resaltant «la manca de sensibilitat democràtica » de les autoritats locals respecte a l'opinió dels ciutadans i el «cinisme» dels polítics «que neguen l'existència dels projectes» mentre la seva tramitació segueix avant. Tant els manifests com les nombroses pancartes van insistir en les contradiccions de les plantes de tractament de residus projectades, que suposaran «la major concentració d'aquest tipus d'abocadors en una sola província de tot el territori nacional». «Pels nostres pobles amb els seus residus no passaran», va anar el crit final.
A la seva arribada a la plaça María Agustina, els manifestants es van concentrar a voltant del ficus centenari i els organitzadors van demanar "la retirada immediata dels projectes dels tres abocadors, ja que, encara que la Diputació digui que els de els Coves i la Salzadella no estan en marxa, la Conselleria assegura que segueixen el seu curs". Un dels portaveus, Rafael Gascó va destacar que "fa uns mesos un veí d'aquesta plaça --en referència al president de la Diputació, Carlos Fabra-- va dir que érem un grup minúscul d'ecologistes trasnochados, però no som tan petits i cada vegada som més". De fet, la presidenta de l'associació d'afectats Mestrets-Borriolenc, Lluisa Pere, va anunciar la creació d'una coordinadora Col·lectius Comarques de Castelló "que integra a totes les agrupacions que defensen el patrimoni natural de la província i denuncien les constants agressions al medi i un urbanisme especulatiu". Representants dels Coves i Sazadella van explicar que les plantes "suposaran que en un ràdi de 50 quilòmetres s'instal•lin tres abocadors de residus tòxics, el que implicarà que Castelló rebi escombraries d'altres províncies i que sigui el territori amb major concentració d'aquest tipus d'abocadors a Espanya", (on només existeixen 8). Per això, els manifestants van demanar que "es racionalice la indústria i els residus que aquesta genera" i van exigir "que sigui la Conselleria la qual estudiï l'emplaçament d'aquestes plantes i les no empreses privades que miren pels seus interessos". La marxa va contar amb la presència de la coordinadora general d´Esquerra Unida, Glòria Marcs, els diputats autonòmics Ramón Cardona (EU) i Carles Arnal (Els Verds) i el president del Bloc, Josep Maria Pañella.
Als veïns dels pobles afectats pels projectes es van sumar els de Onda, Tirig, Sant Mateu, Càlig i Torreblanca, entre nombrosos ciutadans. La marxa, convocada per les plataformes que s'oposen a la construcció dels tres abocadors amb l'adhesió de diferents col•lectius, sindicats i partits polític, va transcórrer sense incidents. Al finalitzar la manifestació, un portaveu dels col•lectius va llegir un comunicat en el qual van denunciar la "falta de respecte" per part dels governs locals i el cas omís "a la voluntat popular", així com la seva "falta de sensibilitat democràtica al fer oïdes sordes a l'opinió dels seus ciutadans". El text també va fer referència al "menyspreu dels nostres representants provincials als pobles d'interior i a tota la nostra província, ja que de dur a terme els projectes convertiran la província de Castelló en importadora de residus tòxics". A Salzadella, el projecte preveu, a dos quilòmetres del casc urbà de Tírig, la construcció d'una planta de tractament de residus amb el seu corresponent abocador en 925.000 metres quadrats per al tractament de 90.000 tones de Residus Industrials, 25.000 tones de Residus Estabilizats i 35.000 tones de Residus Tòxics i Perillosos. A les Coves, el polígon en tramitació pretén la ubicació del tractament de Residus Tòxics i Perillosos a través d'una planta fisicoquímica, una altra planta de tractament de fitosanitarios i una altra de lodos a més de la construcció, a tres quilòmetres del casc urbà de Torreblanca d'un abocador amb una capacitat aproximada de 5.000.000 de tones.
Entre les més de trenta entitats que recolçaren oficialment la manifestació hi havia una dotzena de plataformes ciutadanes contra problemes mediambientals a diferents municipis; una desena d'associacions cíviques de diferent caràcter; quatre formacions ecologistes; tres sindicats; i sis partits polítics (dos d'àmbit municipal, Esquerra Unida, el Bloc, Els Verds i Esquerra Republicana del País Valencià). La coordinadora general d'Esquerra Unida, Glòria Marcs, va valorar mentre participava en la marxa la «extraordinària» participació ciutadana com un «rebuig a una política de residus que no té en compte la modernitat, vol fer de les zones menys poblades un cementiri de residus i fomenta la gestió privada d'aquestes qüestions», al mateix temps que va qualificar els projectes insistents com «un autèntic atemptat a la salut pública dels castellonencs i els valencians». El diputat autonòmic d'EU, Ramon Cardona, va observar que la mobilització requereix «la retirada oficial i irreversible» dels abocadors prevists i el canvi de la legislació per a impedir que consistoris i empreses emprenguin tals projectes. En la mateixa línia, el diputat provincial del Bloc, Josep Maria Pañella, comentava que per a la gestació d'aquests abocadors hi havia prou «la confluència d'un alcalde i una empresa» sense els requisits necessaris: «un estudi del terreny que indiqui que els emplaçaments són idonis, que no ho són, i un disseny zonal de la Generalitat, que no hi ha». Del Levante , El País i Mediterráneo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada